Accions

Enunciat analític, o proposició analítica

De Wikisofia

L'enunciat o proposició vertaderes en virtut del significat dels seus termes. La simple anàlisi dels termes permet veure que el subjecte pertany necessàriament al predicat, o que aquest inclou a aquell. Per a constituir una veritat per definició, una veritat analítica o una veritat conceptual, la seva negació és una autocontradicció

veg. exemple ↓

«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica

«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.

«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.

«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.

«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.

«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.

La distinció entre enunciat (pròpiament judici) analític i sintètic va ser introduïda per Kant (veg. text), i es relaciona amb les anteriors de relació d'idees i qüestió de fet, de Hume, o veritat de raó i veritat de fet, de Leibniz.