Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat analític, o proposició analítica»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
m (bot: - {{ConcepteWiki}} El [[enunciat|enunciat] + {{ConcepteWiki}} L'[[enunciat|enunciat]) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | + | L'[[enunciat|enunciat]] o [[proposició|proposició]] veritables en virtut del [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]]. La simple anàlisi dels termes permet veure que el [[subjecte |subjecte]] pertany necessàriament al [[predicat|predicat]], o que aquest inclou a aquell. Per constituir una veritat per definició, una [[veritat analítica|veritat analítica]] o una veritat conceptual, la seva [[negació|negació]] és una [[autocontradicció|autocontradicció]] | |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
Revisió del 16:16, 16 set 2017
L'enunciat o proposició veritables en virtut del significat dels seus termes. La simple anàlisi dels termes permet veure que el subjecte pertany necessàriament al predicat, o que aquest inclou a aquell. Per constituir una veritat per definició, una veritat analítica o una veritat conceptual, la seva negació és una autocontradicció
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica
«Els meus primers germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.
«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.
«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.
«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.
«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat -atenent al seu significat- no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.
La distinció entre enunciat (pròpiament judici) analític i sintètic va ser introduïda per Kant (veg. text), i es relaciona amb les anteriors de relació d'idees i qüestió de fet, de Hume, o veritat de raó i veritat de fet, de Leibniz.