Accions

Emotivisme

De Wikisofia

La revisió el 20:42, 28 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (Proposada)

Teoria metaètica, o enfocament teòric ètic, que sosté que els enunciats ètics –els judicis morals– no són informatius, sinó que exerceixen només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions. La primera part de l'afirmació és generalment admesa; la segona, discutida.

Proposada inicialment per I.A. Richards i C.K. Ogden, en El significat del significat (1923), l'accepten B. Russell, A.J. Ayer (Llenguatge, veritat i lògica, 1936) i sobretot C.L. Stevenson (Ètica i llenguatge, 1945)[1] i, en general, aquells que s'oposen a l'intuïcionisme ètic.

Segons Ayer, l'enunciat «vas fer malament en mentir» té el mateix valor fàctic o cognoscitiu que l'enunciat «has mentit», encara que li afegeix un cert to de reprovació (veg. text). El contingut dels enunciats ètics no és altre que l'expressió dels propis sentiments cap a aquest fet, així com el desig d'incitar els altres a aquests mateixos sentiments. Per això, els judicis morals, com que no són descriptius, no són ni veritables ni falsos i, en conseqüència, l'ètica no admet cap tractament racional (veg. text).

Des del punt de vista de l'epistemologia se sosté de vegades que l'emotivisme ètic es fonamenta en la teoria ètica de Hume, qui sosté que «la moralitat es determina mitjançant el sentiment» (veg. text). Però, en Hume, això vol dir que en tot home hi ha una mateixa naturalesa emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet sentir la moralitat de la mateixa manera. Això permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les emocions particulars de cadascú, no.

El descriptivisme i el prescriptivisme són teories metaètiques que intenten superar l'irracionalisme en què desemboca l'emotivisme.

__________________________________

  1. Vegeu C.L. Stevenson, El significado emotivo de los términos éticos, en A.J. Ayer (ed.), El Positivismo Lógico, FCE, México 1965, p. 269-286.