Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Emotivisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "éticas" a "ètiques")
 
(18 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Teoria metaética, o enfocament teòric ètic, que sosté que els enunciats ètics -els [[judici moral|judicis morals]]- no són informatius, sinó que exerceixen només la funció d'expressar o suscitar [[sentiment|sentiments]] o [[emoció|emocionis]]. La primera part de l'afirmació és generalment admesa; la segona, discutida.
+
Teoria metaètica, o enfocament teòric ètic, que sosté que els enunciats ètics –els [[judici moral|judicis morals]]no són informatius, sinó que exerceixen només la funció d'expressar o suscitar [[sentiment|sentiments]] o [[emoció|emocions]]. La primera part de l'afirmació és generalment admesa; la segona, discutida.
  
Proposta inicialment per I.A. Richards i C.K. Ogden, en ''El significat del significat ''(1923), l'accepten [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]], [[Autor:Ayer, Alfred Jules|A.J. Ayer]] (''Llenguatge, veritat i lògica'', 1936) i sobretot C.L. Stevenson (''Ètica i llenguatge'', 1945; [[Bibliografia:Referència bibliogràfica de Stevenson|veure cita]]) i, en general, aquells que s'oposen a l'[[intuïcionisme|intuïcionisme]] ètic.
+
Proposada inicialment per I. A. Richards i C. K. Ogden, en ''El significat del significat ''(1923), l'accepten [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]], [[Autor:Ayer, Alfred Jules|A. J. Ayer]] (''Llenguatge, veritat i lògica'', 1936) i sobretot C. L. Stevenson (''Ètica i llenguatge'', 1945)<ref>Vegeu C.L. Stevenson, ''El significado emotivo de los términos éticos'', en A.J. Ayer (ed.), ''El Positivismo Lógico'', FCE, México 1965, p. 269-286.  </ref> i, en general, aquells que s'oposen a l'[[intuïcionisme|intuïcionisme]] ètic.
  
Segons Ayer, l'enunciat «vas fer malament a mentir» té el mateix valor fàctic o cognoscitiu que l'enunciat «has mentit», encara que li afegeix un cert to de reprovació ([[Recurs:Ayer: els enunciats ètics expressen pseudoconceptos|veure text]] ). El contingut dels enunciats ètics no és un altre que l'expressió dels propis sentiments cap a aquest fet, així com el desig d'incitar als altres a aquests mateixos sentiments. Per això, els judicis morals, al no ser descriptius, no són ni veritables ni falsos i, en conseqüència,  l'[[ètica|ètica]] no admet cap tractament racional ([[Recurs:Russell: els enunciats ètics expressen un desig|veure text]] ).
+
Segons Ayer, l'enunciat «vas fer malament en mentir» té el mateix valor fàctic o cognoscitiu que l'enunciat «has mentit», encara que li afegeix un cert to de reprovació ([[Recurs:Ayer: els enunciats ètics expressen pseudoconceptes|veg. text]]). El contingut dels enunciats ètics no és altre que l'expressió dels propis sentiments cap a aquest fet, així com el desig d'incitar els altres a aquests mateixos sentiments. Per això, els judicis morals, com que no són descriptius, no són ni vertaders ni falsos i, en conseqüència,  l'[[ètica|ètica]] no admet cap tractament racional ([[Recurs:Russell: els enunciats ètics expressen un desig|veg. text]]).
  
Des del punt de vista de l' [[epistemologia|epistemologia]] se sustenta de vegades que l'emotivisme ètic es fonamenta en la teoria ètica de [[Autor:Hume, David|Hume]], qui sosté que «la moralitat es determina mitjançant el sentiment» ([[Recurs:Hume: la moralitat és un sentiment|veure text]] ). Però, en Hume, això vol dir que en ''tot ''home hi ha una mateixa ''naturalesa'' emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet ''sentir ''la [[moralitat i eticitat|moralitat]] de la mateixa manera. Això permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les ''emocions ''particulars de cadascú, no.
+
Des del punt de vista de l'[[epistemologia|epistemologia]] se sosté de vegades que l'emotivisme ètic es fonamenta en la teoria ètica de [[Autor:Hume, David|Hume]], qui sosté que «la moralitat es determina mitjançant el sentiment» ([[Recurs:Hume: la moralitat és un sentiment|veg. text]]). Però, en Hume, això vol dir que en ''tot ''home hi ha una mateixa ''naturalesa'' emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet ''sentir ''la [[moralitat i eticitat|moralitat]] de la mateixa manera. Això permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les ''emocions ''particulars de cadascú, no.
  
 
El [[descriptivisme|descriptivisme]] i el [[prescriptivisme|prescriptivisme]] són teories metaètiques que intenten superar l'[[irracionalisme|irracionalisme]] en què desemboca l'emotivisme.
 
El [[descriptivisme|descriptivisme]] i el [[prescriptivisme|prescriptivisme]] són teories metaètiques que intenten superar l'[[irracionalisme|irracionalisme]] en què desemboca l'emotivisme.
 +
 +
__________________________________
 +
 +
<references/>
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}

Revisió de 17:15, 16 març 2018

Teoria metaètica, o enfocament teòric ètic, que sosté que els enunciats ètics –els judicis morals– no són informatius, sinó que exerceixen només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions. La primera part de l'afirmació és generalment admesa; la segona, discutida.

Proposada inicialment per I. A. Richards i C. K. Ogden, en El significat del significat (1923), l'accepten B. Russell, A. J. Ayer (Llenguatge, veritat i lògica, 1936) i sobretot C. L. Stevenson (Ètica i llenguatge, 1945)[1] i, en general, aquells que s'oposen a l'intuïcionisme ètic.

Segons Ayer, l'enunciat «vas fer malament en mentir» té el mateix valor fàctic o cognoscitiu que l'enunciat «has mentit», encara que li afegeix un cert to de reprovació (veg. text). El contingut dels enunciats ètics no és altre que l'expressió dels propis sentiments cap a aquest fet, així com el desig d'incitar els altres a aquests mateixos sentiments. Per això, els judicis morals, com que no són descriptius, no són ni vertaders ni falsos i, en conseqüència, l'ètica no admet cap tractament racional (veg. text).

Des del punt de vista de l'epistemologia se sosté de vegades que l'emotivisme ètic es fonamenta en la teoria ètica de Hume, qui sosté que «la moralitat es determina mitjançant el sentiment» (veg. text). Però, en Hume, això vol dir que en tot home hi ha una mateixa naturalesa emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet sentir la moralitat de la mateixa manera. Això permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les emocions particulars de cadascú, no.

El descriptivisme i el prescriptivisme són teories metaètiques que intenten superar l'irracionalisme en què desemboca l'emotivisme.

__________________________________

  1. Vegeu C.L. Stevenson, El significado emotivo de los términos éticos, en A.J. Ayer (ed.), El Positivismo Lógico, FCE, México 1965, p. 269-286.