Diferència entre revisions de la pàgina «Ecofeminisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Forma de [[feminisme|feminisme]] actual que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura [[patriarcat|patriarcal]] ([[Recurs:Primavesi, Anne: ecologia i feminisme| | + | Forma de [[feminisme|feminisme]] actual que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura [[patriarcat|patriarcal]] ([[Recurs:Primavesi, Anne: ecologia i feminisme|vegeu el text]]). L'ecofeminisme parteix de la idea de «[[ecologia |ecologia]]», [[cultura|culturalment]] entesa com a rebuig a interpretar el [[món|món]] com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents uneixis d'unes altres. |
Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments feministes, sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el ''Congrés de Dones sobre el Medi ambient ''i apareixen obres com a ''Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si'', de Susan Griffith, i ''Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical'', de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és ''La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica'' (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia. | Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments feministes, sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el ''Congrés de Dones sobre el Medi ambient ''i apareixen obres com a ''Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si'', de Susan Griffith, i ''Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical'', de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és ''La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica'' (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia. | ||
Revisió del 19:55, 9 ago 2017
Forma de feminisme actual que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura patriarcal (vegeu el text). L'ecofeminisme parteix de la idea de «ecologia», culturalment entesa com a rebuig a interpretar el món com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents uneixis d'unes altres.
Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments feministes, sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el Congrés de Dones sobre el Medi ambient i apareixen obres com a Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si, de Susan Griffith, i Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical, de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia.
Estats Units i Alemanya són els països en què l'ecofemisme es formula d'una manera més radical.