Diferència entre revisions de la pàgina «Dictum de omni et nullo»
De Wikisofia
| Línia 3: | Línia 3: | ||
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''Exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
Si «tots els homes són iguals davant la llei» (forma A) és un enunciat veritable, ha de ser també veritat que «Sòcrates no pot tenir privilegis davant la llei», i si «cap home pot tenir privilegis davant la llei» és un enunciat veritable, ho és també que «alguns homes no poden tenir privilegis davant la llei». | Si «tots els homes són iguals davant la llei» (forma A) és un enunciat veritable, ha de ser també veritat que «Sòcrates no pot tenir privilegis davant la llei», i si «cap home pot tenir privilegis davant la llei» és un enunciat veritable, ho és també que «alguns homes no poden tenir privilegis davant la llei». | ||
Revisió del 19:53, 28 set 2018
Adagi lògic de l'Escolàstica, abreviatura de: «Allò que s'afirma o nega de la totalitat, s'afirma o nega també de cada element de la totalitat». S'apliquen així al sil·logisme les propietats del quadro d'oposicions: Si alguna cosa és veritat o fals de A o I, és també veritable o falsa dita, respectivament, de I o de O
Si «tots els homes són iguals davant la llei» (forma A) és un enunciat veritable, ha de ser també veritat que «Sòcrates no pot tenir privilegis davant la llei», i si «cap home pot tenir privilegis davant la llei» és un enunciat veritable, ho és també que «alguns homes no poden tenir privilegis davant la llei».