Diferència entre revisions de la pàgina «Diàiresi»
De Wikisofia
m (bot: - A se divideix + A es divideix) |
m (bot: - diferenciar-les -com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en ''Fedre''-, + diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en ''Fedre''–,) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[Image:plato4.gif|thumb|Plató]] | [[Image:plato4.gif|thumb|Plató]] | ||
| − | És una de les dues parts de la [[dialèctica|dialèctica]] platònica tal com l'entén [[Autor:Plató|Plató]] en el ''Fedre'' i en el ''Sofista ''(amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la ''diaíresis,'' Plató efectua la divisió d'una idea per [[gènere|gèneres]] i [[espècie|espècies]], seguint un procediment [[dicotomia|dicotòmic]], tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del [[sofistes, els|sofista]], coneix bé les veritables articulacions de les [[Autor:Plató|idees]] entre si i sap diferenciar-les | + | És una de les dues parts de la [[dialèctica|dialèctica]] platònica tal com l'entén [[Autor:Plató|Plató]] en el ''Fedre'' i en el ''Sofista ''(amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la ''diaíresis,'' Plató efectua la divisió d'una idea per [[gènere|gèneres]] i [[espècie|espècies]], seguint un procediment [[dicotomia|dicotòmic]], tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del [[sofistes, els|sofista]], coneix bé les veritables articulacions de les [[Autor:Plató|idees]] entre si i sap diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en ''Fedre''–, això és, coneix els fonaments de la predicació lògica i el [[raonament|raonament]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2 ). |
Si, per definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com alguna cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A | Si, per definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com alguna cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A | ||
Revisió del 19:47, 16 set 2017
(del grec διαίρεσις, separació, o també divisió, encara que divisió és també analysis)
És una de les dues parts de la dialèctica platònica tal com l'entén Plató en el Fedre i en el Sofista (amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la diaíresis, Plató efectua la divisió d'una idea per gèneres i espècies, seguint un procediment dicotòmic, tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del sofista, coneix bé les veritables articulacions de les idees entre si i sap diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en Fedre–, això és, coneix els fonaments de la predicació lògica i el raonament (veg. text 1 i text 2 ).
Si, per definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com alguna cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A
La segona part del mètode dialèctic consisteix en la synagogé que és el procediment invers a la diàiresi i que consisteix en la unió i conjunció de diverses característiques a una única idea que les englobi.
