Diferència entre revisions de la pàgina «Descripció»
De Wikisofia
m (bot: - en què aquesta + en el fet que aquesta) |
m (bot: - fals. Veure [[descripció + fals. Vegeu [[descripció) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Les descripcions individualitzades actuen com a noms. A aquestes expressions nominalizadas la lògica les anomena, pròpiament, descripcions, que escriu com «el x tal que». «L'estel de l'alba» i «l'estel de la nit» són descripcions, que recorren a una [[designació|designació]] o intensió diferent, però que el seu referent és el mateix: Venus. En altres casos es discuteix si tota descripció d'aquest tipus té [[referència|referència]]. Per a [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], hi ha referència si existeix algun element que faci veritable una descripció (com és el cas de l'estel de l'alba). Segons [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] les descripcions manquen de referència però tenen [[sentit|sentit]]: el que adquireixen com a part d'un [[enunciat|enunciat]] que pot ser veritable o fals. | Les descripcions individualitzades actuen com a noms. A aquestes expressions nominalizadas la lògica les anomena, pròpiament, descripcions, que escriu com «el x tal que». «L'estel de l'alba» i «l'estel de la nit» són descripcions, que recorren a una [[designació|designació]] o intensió diferent, però que el seu referent és el mateix: Venus. En altres casos es discuteix si tota descripció d'aquest tipus té [[referència|referència]]. Per a [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], hi ha referència si existeix algun element que faci veritable una descripció (com és el cas de l'estel de l'alba). Segons [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] les descripcions manquen de referència però tenen [[sentit|sentit]]: el que adquireixen com a part d'un [[enunciat|enunciat]] que pot ser veritable o fals. | ||
| − | + | Vegeu [[descripció definida|descripció definida]]. | |
{{Etiqueta}} | {{Etiqueta}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:34, 17 maig 2018
Ús discursiu o assertiu del llenguatge amb el qual s'expliquen les característiques que posseeix una cosa concreta. Quan es descriu una sèrie d'esdeveniments, es narra. Normalment es distingeix de la definició en el fet que aquesta recorre només a la descripció de les característiques definitòries, mentre que una descripció utilitza tant les definitòries com les característiques accidentals o circumstancials, encara que sempre pròpies o pertinents.
Les descripcions individualitzades actuen com a noms. A aquestes expressions nominalizadas la lògica les anomena, pròpiament, descripcions, que escriu com «el x tal que». «L'estel de l'alba» i «l'estel de la nit» són descripcions, que recorren a una designació o intensió diferent, però que el seu referent és el mateix: Venus. En altres casos es discuteix si tota descripció d'aquest tipus té referència. Per a Frege, hi ha referència si existeix algun element que faci veritable una descripció (com és el cas de l'estel de l'alba). Segons Russell les descripcions manquen de referència però tenen sentit: el que adquireixen com a part d'un enunciat que pot ser veritable o fals.
Vegeu descripció definida.