Consistència

Juntament amb la completesa una de les propietats de major importància de l'estructura lògica de les teories. Una teoria, T, entesa com a sistema axiomàtic, és consistent si i només si no conté alhora una afirmació (p) i la seva negació (¬p); en cas contrari és inconsistent.

Propietat de dues o més enunciats que poden ser veritables al mateix temps. Un conjunt de fórmules és sintàcticament consistent si i només si d'elles no pot deduir-se una contradicció, que pot expressar-se com un conjunt de fórmules és semànticament consistent si i només si hi ha almenys una interpretació de les seves variables que fa veritable a tot el conjunt. Si tals fórmules representen a una teoria, existeix llavors un model d'aquesta teoria.

Vegeu inconsistència, coherència.