Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Coneixement, fonts del»

De Wikisofia

m (bot: -veure cita +veg. citació)
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Manera tradicional de presentar el que amb major actualitat es denomina justificació d'una [[creença|creença]]. En el cas que el [[coneixement|coneixement]] consisteix normalment en una [[creença racional|creença racional]], això és, en una creença recolzada en raons, «fonts» del coneixement es diuen els ''llocs'', en el sentit metodològic de la paraula, on trobem aquestes raons o justificacions de la creença. Podem dir també que constitueixen els [[criteri|criteris]] generals amb els quals sabem que alguna cosa és veritat. Les fonts tradicionals del coneixement són:
+
Manera tradicional de presentar el que amb major actualitat es denomina justificació d'una [[creença|creença]]. En el cas que el [[coneixement|coneixement]] consisteix normalment en una [[creença racional|creença racional]], és a dir, en una creença recolzada en raons, «fonts» del coneixement es diuen els ''llocs'', en el sentit metodològic de la paraula, on trobem aquestes raons o justificacions de la creença. Podem dir també que constitueixen els [[criteri|criteris]] generals amb els quals sabem que alguna cosa és veritat. Les fonts tradicionals del coneixement són:
  
'''a)''' l'''experiència'' externa, o la [[percepció|percepció]]: rebutgem com a falsa qualsevol teoria de la percepció que intenti demostrar que no podem fiar-nos substancialment de l'experiència.
+
::'''a)''' l'''experiència'' externa, o la [[percepció|percepció]]: rebutgem com a falsa qualsevol teoria de la percepció que intenti demostrar que no podem fiar-nos substancialment de l'experiència.
  
'''b)''' La [[memòria|''memòria'']] com a forma d'experiència és igualment una font del conèixer; es remet igual que l'experiència a la percepció i confereix igualment evidència i racionabilitat al que sabem.
+
::'''b)''' La [[memòria|''memòria'']] com a forma d'experiència és igualment una font del fet de conèixer; es remet igual que l'experiència a la percepció i confereix igualment evidència i racionabilitat al que sabem.
  
'''c)''' La pròpia reflexió o [[autoconsciència|''autoconsciència'']], entesa com el conjunt d'experiències externes i internes que resulten immediatament evidents i immunes a tot dubte raonable.
+
::'''c)''' La pròpia reflexió o [[autoconsciència|''autoconsciència'']], entesa com el conjunt d'experiències externes i internes que resulten immediatament evidents i immunes a tot dubte raonable.
  
'''d)''' La [[raó|''raó'']] com a agent de coneixement indirecte, que atorga evidència mediata al que coneix d'una manera discursiva (raonaments) o per anàlisis dels termes (càlcul i veritats analítiques; [[Recurs:Cita de R.M. Chisholm|veg. citació]]).
+
::'''d)''' La [[raó|''raó'']] com a agent de coneixement indirecte, que atorga evidència mediata al que coneix d'una manera discursiva (raonaments) o per anàlisis dels termes (càlcul i veritats analítiques; [[Recurs:Cita de R.M. Chisholm|veg. citació]]).
  
L{{'}}''[[autoritat|autoritat]]'' no és font de coneixement, en sentit propi, i només pot ser-ho en sentit ampli en contextos molt delimitats i específics, acceptada amb esperit crític, això és, amb coneixement de les seves raons i amb llibertat per oposar-se a elles, i usada com un apoyoexterior complementari. La [[intuïció|''intuïció'']] (intel·lectual o sentimental), encara que acceptada en alguns moments de la història de la filosofia ([[Autor:Scheler, Max|Scheler]], [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]]) és, des del punt de vista epistemològic, poc fiable com a font de coneixement, per la seva naturalesa subjectiva; l'[[intuïcionisme ètic|intuïcionisme ètic]] és discutible. La [[fe|fe]], religiosa o no, tampoc és font epistemològica adequada, doncs no és directament objecte de percepció o de raó, ni pel mateix de coneixement ([[Recurs:cita Sant Agustí 1|veg. citació]]); sense proves, la fe és pura [[creença|creença]]; amb proves, és coneixement racional, o [[creença racional|creença racional]] i deixa de ser fe Són fonts legítimes de coneixement, per tant, la ''percepció'', la ''memòria'', l{{'}}''autoconsciència'', que produeixen evidència immediata, i la ''raó ''dicursiva o analítica, que produeix evidència mediata.
+
L{{'}}''[[autoritat|autoritat]]'' no és font de coneixement, en sentit propi, i només pot ser-ho en sentit ampli en contextos molt delimitats i específics, acceptada amb esperit crític, això és, amb coneixement de les seves raons i amb llibertat per a oposar-se a elles, i usada com un suport exterior complementari. La [[intuïció|''intuïció'']] (intel·lectual o sentimental), encara que acceptada en alguns moments de la història de la filosofia ([[Autor:Scheler, Max|Scheler]], [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]]) és, des del punt de vista epistemològic, poc fiable com a font de coneixement, per la seva naturalesa subjectiva; l'[[intuïcionisme ètic|intuïcionisme ètic]] és discutible. La [[fe|fe]], religiosa o no, tampoc és font epistemològica adequada, doncs no és directament objecte de percepció o de raó, ni pel mateix de coneixement ([[Recurs:cita Sant Agustí 1|veg. citació]]); sense proves, la fe és pura [[creença|creença]]; amb proves, és coneixement racional, o [[creença racional|creença racional]] i deixa de ser fe Són fonts legítimes de coneixement, per tant, la ''percepció'', la ''memòria'', l{{'}}''autoconsciència'', que produeixen evidència immediata, i la ''raó ''discursiva o analítica, que produeix evidència mediata.
  
Veure [[saber|saber.]]
+
Vegeu [[saber|saber.]]
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
}}
 
}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 12:53, 9 feb 2020

 Manera tradicional de presentar el que amb major actualitat es denomina justificació d'una creença. En el cas que el coneixement consisteix normalment en una creença racional, és a dir, en una creença recolzada en raons, «fonts» del coneixement es diuen els llocs, en el sentit metodològic de la paraula, on trobem aquestes raons o justificacions de la creença. Podem dir també que constitueixen els criteris generals amb els quals sabem que alguna cosa és veritat. Les fonts tradicionals del coneixement són:

a) l'experiència externa, o la percepció: rebutgem com a falsa qualsevol teoria de la percepció que intenti demostrar que no podem fiar-nos substancialment de l'experiència.
b) La memòria com a forma d'experiència és igualment una font del fet de conèixer; es remet igual que l'experiència a la percepció i confereix igualment evidència i racionabilitat al que sabem.
c) La pròpia reflexió o autoconsciència, entesa com el conjunt d'experiències externes i internes que resulten immediatament evidents i immunes a tot dubte raonable.
d) La raó com a agent de coneixement indirecte, que atorga evidència mediata al que coneix d'una manera discursiva (raonaments) o per anàlisis dels termes (càlcul i veritats analítiques; veg. citació).

L'autoritat no és font de coneixement, en sentit propi, i només pot ser-ho en sentit ampli en contextos molt delimitats i específics, acceptada amb esperit crític, això és, amb coneixement de les seves raons i amb llibertat per a oposar-se a elles, i usada com un suport exterior complementari. La intuïció (intel·lectual o sentimental), encara que acceptada en alguns moments de la història de la filosofia (Scheler, Bergson) és, des del punt de vista epistemològic, poc fiable com a font de coneixement, per la seva naturalesa subjectiva; l'intuïcionisme ètic és discutible. La fe, religiosa o no, tampoc és font epistemològica adequada, doncs no és directament objecte de percepció o de raó, ni pel mateix de coneixement (veg. citació); sense proves, la fe és pura creença; amb proves, és coneixement racional, o creença racional i deixa de ser fe Són fonts legítimes de coneixement, per tant, la percepció, la memòria, l'autoconsciència, que produeixen evidència immediata, i la raó discursiva o analítica, que produeix evidència mediata.

Vegeu saber.