Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Compromís»

De Wikisofia

m (bot: - el marxisme([[Recurs:Sartre: + el marxisme ([[Recurs:Sartre:)
m (bot: - per adherir-se + per a adherir-se)
 
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''compromittere'', obligar-se mútuament a acceptar la decisió d'un tercer que actua com a jutge en una qüestió)</small>
 
<small>(del llatí ''compromittere'', obligar-se mútuament a acceptar la decisió d'un tercer que actua com a jutge en una qüestió)</small>
  
Terme que es correspon amb el'' engagement'' de l'[[existencialisme|existencialisme]] francès, sobretot de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|J.-P. Sartre]]. Amb ell s'expressa la determinació moral de l'individu humà, conscient de trobar-se en una determinada situació social i política concreta impossible d'eludir, de prendre partit per aquells amb els qui es comparteix una situació vital o una mateixa època. En filosofia, suposa l'abandó d'una perspectiva merament individualista per adherir-se a una altra en la qual domina la condició comuna de «ser-a-el-món». En les seves repercussions sociopolítiques, és una manera de negar el [[subjectivisme|subjectivisme]] i l'aïllacionisme, prenent partit per una causa comuna. Sartre no només va entendre la seva filosofia com un compromís moral que cal portar a la pràctica, sinó que, a més, es va comprometre políticament amb el marxisme ([[Recurs:Sartre: el compromís|veg. text]]). A [[Autor:Camus, Albert|Albert Camus]] sol presentar-se-li com a model de compromís ètic, i no polític. També és terme usual en el [[personalisme|personalisme]] cristià.
+
Terme que es correspon amb el'' engagement'' de l'[[existencialisme|existencialisme]] francès, sobretot de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|J.-P. Sartre]]. Amb ell s'expressa la determinació moral de l'individu humà, conscient de trobar-se en una determinada situació social i política concreta impossible d'eludir, de prendre partit per aquells amb els qui es comparteix una situació vital o una mateixa època. En filosofia, suposa l'abandó d'una perspectiva merament individualista per a adherir-se a una altra en la qual domina la condició comuna de «ser-a-el-món». En les seves repercussions sociopolítiques, és una manera de negar el [[subjectivisme|subjectivisme]] i l'aïllacionisme, prenent partit per una causa comuna. Sartre no només va entendre la seva filosofia com un compromís moral que cal portar a la pràctica, sinó que, a més, es va comprometre políticament amb el marxisme ([[Recurs:Sartre: el compromís|veg. text]]). A [[Autor:Camus, Albert|Albert Camus]] sol presentar-se-li com a model de compromís ètic, i no polític. També és terme usual en el [[personalisme|personalisme]] cristià.
  
 
{{Etiqueta}}
 
{{Etiqueta}}
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:08, 13 oct 2017

(del llatí compromittere, obligar-se mútuament a acceptar la decisió d'un tercer que actua com a jutge en una qüestió)

Terme que es correspon amb el engagement de l'existencialisme francès, sobretot de J.-P. Sartre. Amb ell s'expressa la determinació moral de l'individu humà, conscient de trobar-se en una determinada situació social i política concreta impossible d'eludir, de prendre partit per aquells amb els qui es comparteix una situació vital o una mateixa època. En filosofia, suposa l'abandó d'una perspectiva merament individualista per a adherir-se a una altra en la qual domina la condició comuna de «ser-a-el-món». En les seves repercussions sociopolítiques, és una manera de negar el subjectivisme i l'aïllacionisme, prenent partit per una causa comuna. Sartre no només va entendre la seva filosofia com un compromís moral que cal portar a la pràctica, sinó que, a més, es va comprometre políticament amb el marxisme (veg. text). A Albert Camus sol presentar-se-li com a model de compromís ètic, i no polític. També és terme usual en el personalisme cristià.