Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Comprensió»

De Wikisofia

m (bot: -veure cita +vegeu la cita)
 
(5 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''comprehensio'', acció de captar globalment)</small>
 
<small>(del llatí ''comprehensio'', acció de captar globalment)</small>
  
En un sentit ampli,i en contextos filosòfics, equival a «entendre» els aspectes globals d'una qüestió o problema, però en l'àmbit de les [[ciències de l'esperit|ciències de l'esperit]], s'empra en un sentit més restringit, com a oposat a «explicació». Les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] «expliquen» els fenòmens físics recorrent a [[llei|lleis]], sobretot causals, mentre que les ciències humanístiques o morals, o les ciències de l'esperit, com són la història, la psicologia, la sociologia, el dret, la moral, l'art, la filosofia etc., és a dir, totes aquelles ciències que, segons [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Wilhelm Dilthey]], configuren el món de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], intenten «comprendre» el seu objecte: la naturalesa, els [[fenomen|fenòmens]], es ''expliquen'', però la realitat, això és, allò que es capta en la percepció íntima, es ''comprèn''; és ''autognosis'' ([[Recurs:Cita de Dilthey 2|vegeu la cita]]). La comprensió ([[comprendre (Verstehen)|''Das Verstehen'']]'') ''és'','' en aquest cas, el procés mitjançant el qual coneixem alguna cosa psíquic i interior a través dels signes sensibles en què es manifesta. La comprensió és, per aquesta raó, [[interpretació|interpretació]] i [[hermenèutica|hermenèutica]] de situacions empíriques a la recerca de l'element mental o psíquic que els dóna vida i sentit. Per interpretació cal entendre l'exposició metòdica de la comprensió, mentre que l'hermenèutica és la teoria general de la comprensió i la interpretació. Les ciències de l'esperit han de fonamentar-se, segons entén Dilthey, en una [[psicologia comprensiva|psicologia comprensiva]], o de la comprensió, que ell anomena «descriptiva i analítica».
+
En un sentit ampli,i en contextos filosòfics, equival a «entendre» els aspectes globals d'una qüestió o problema, però en l'àmbit de les [[ciències de l'esperit|ciències de l'esperit]], s'empra en un sentit més restringit, com a oposat a «explicació». Les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] «expliquen» els fenòmens físics recorrent a [[llei|lleis]], sobretot causals, mentre que les ciències humanístiques o morals, o les ciències de l'esperit, com són la història, la psicologia, la sociologia, el dret, la moral, l'art, la filosofia, etc., és a dir, totes aquelles ciències que, segons [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Wilhelm Dilthey]], configuren el món de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], intenten «comprendre» el seu objecte: la naturalesa, els [[fenomen|fenòmens]], s{{'}}''expliquen'', però la realitat, és a dir, el que es capta en la percepció íntima, es ''comprèn''; és ''autognosis'' ([[Recurs:Cita de Dilthey 2|veg. citació]]). La comprensió ([[comprendre (Verstehen)|''Das Verstehen'']]'') ''és'','' en aquest cas, el procés mitjançant el qual coneixem alguna cosa psíquica i interior a través dels signes sensibles en què es manifesta. La comprensió és, per aquesta raó, [[interpretació|interpretació]] i [[hermenèutica|hermenèutica]] de situacions empíriques a la recerca de l'element mental o psíquic que els dóna vida i sentit. Per interpretació cal entendre l'exposició metòdica de la comprensió, mentre que l'hermenèutica és la teoria general de la comprensió i la interpretació. Les ciències de l'esperit han de fonamentar-se, segons entén Dilthey, en una [[psicologia comprensiva|psicologia comprensiva]], o de la comprensió, que ell anomena «descriptiva i analítica».
  
 
En lògica, comprensió és  la [[extensió|intensió]] d'un terme, per oposició a  l'[[extensió|extensió]].
 
En lògica, comprensió és  la [[extensió|intensió]] d'un terme, per oposició a  l'[[extensió|extensió]].

Revisió de 23:38, 6 jul 2018

 (del llatí comprehensio, acció de captar globalment)

En un sentit ampli,i en contextos filosòfics, equival a «entendre» els aspectes globals d'una qüestió o problema, però en l'àmbit de les ciències de l'esperit, s'empra en un sentit més restringit, com a oposat a «explicació». Les ciències de la naturalesa «expliquen» els fenòmens físics recorrent a lleis, sobretot causals, mentre que les ciències humanístiques o morals, o les ciències de l'esperit, com són la història, la psicologia, la sociologia, el dret, la moral, l'art, la filosofia, etc., és a dir, totes aquelles ciències que, segons Wilhelm Dilthey, configuren el món de l'esperit objectiu, intenten «comprendre» el seu objecte: la naturalesa, els fenòmens, s'expliquen, però la realitat, és a dir, el que es capta en la percepció íntima, es comprèn; és autognosis (veg. citació). La comprensió (Das Verstehen) és, en aquest cas, el procés mitjançant el qual coneixem alguna cosa psíquica i interior a través dels signes sensibles en què es manifesta. La comprensió és, per aquesta raó, interpretació i hermenèutica de situacions empíriques a la recerca de l'element mental o psíquic que els dóna vida i sentit. Per interpretació cal entendre l'exposició metòdica de la comprensió, mentre que l'hermenèutica és la teoria general de la comprensió i la interpretació. Les ciències de l'esperit han de fonamentar-se, segons entén Dilthey, en una psicologia comprensiva, o de la comprensió, que ell anomena «descriptiva i analítica».

En lògica, comprensió és la intensió d'un terme, per oposició a l'extensió.