Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Catalèptica, representació»

De Wikisofia

m (bot: - (que si escau és, + (que, si escau, és,)
m (bot: - l'objecte es ''imprimeix'' + l'objecte s{{'}}''imprimeix'')
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Teoria elaborada pels filòsofs [[estoïcisme|estoics]] sobre la comprensió conceptual o [[prolepsi|πρόληψις]] (''prolepsi'') de la [[sensació|sensació]], que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehèn l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte es ''imprimeix'' en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el propi objecte.
+
Teoria elaborada pels filòsofs [[estoïcisme|estoics]] sobre la comprensió conceptual o [[prolepsi|πρόληψις]] (''prolepsi'') de la [[sensació|sensació]], que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehèn l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte s{{'}}''imprimeix'' en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el mateix objecte.
  
 
Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una ''representació'' mental o ''fantasia'' dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la ''katálepsis''. La imatge reconeguda és la [[Grec::φαντασίαχαταληπτιχή]] (''fantasia catalèptica''). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per [[Autor:Crisip|Crisip]]. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de [[lekton|λεχτόν]] (''lekton''): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:
 
Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una ''representació'' mental o ''fantasia'' dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la ''katálepsis''. La imatge reconeguda és la [[Grec::φαντασίαχαταληπτιχή]] (''fantasia catalèptica''). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per [[Autor:Crisip|Crisip]]. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de [[lekton|λεχτόν]] (''lekton''): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:
Línia 8: Línia 8:
 
-la cosa significada i, un tercer element,
 
-la cosa significada i, un tercer element,
  
-el [[significat|significat]] ([[Grec::τσημαινόμενα]]). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d'enllaç entre ells. Solament el significat pot ser veritable o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l'estudi de la qual va conduir a la formulació dels ''anapodíctics'' o esquemes formals indemostrables de [[inferència|inferència]]. A més, van estendre l'anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D'aquesta manera, creen les bases de la lògica (que, si escau, és, essencialment, una lògica de les [[proposició|proposicions]]), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (que és, essencialment, una lògica de termes), per a qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació de les maneres de ser l'''ésser'' d'alguna cosa.
+
-el [[significat|significat]] ([[Grec::τσημαινόμενα]]). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d'enllaç entre ells. Solament el significat pot ser veritable o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l'estudi de la qual va conduir a la formulació dels ''anapodíctics'' o esquemes formals indemostrables d'[[inferència|inferència]]. A més, van estendre l'anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D'aquesta manera, creen les bases de la lògica (que, si escau, és, essencialment, una lògica de les [[proposició|proposicions]]), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (que és, essencialment, una lògica de termes), per a qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació de les maneres de ser l'''ésser'' d'alguna cosa.
  
 
Al seu torn, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la [[veritat|veritat]].
 
Al seu torn, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la [[veritat|veritat]].

Revisió de 22:20, 20 oct 2017

Teoria elaborada pels filòsofs estoics sobre la comprensió conceptual o πρόληψις (prolepsi) de la sensació, que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehèn l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte s'imprimeix en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el mateix objecte.

Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una representació mental o fantasia dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la katálepsis. La imatge reconeguda és la φαντασίαχαταληπτιχή (fantasia catalèptica). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per Crisip. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de λεχτόν (lekton): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:

-el significant o la paraula ( τσημαίνοντα);

-la cosa significada i, un tercer element,

-el significat (τσημαινόμενα). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d'enllaç entre ells. Solament el significat pot ser veritable o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l'estudi de la qual va conduir a la formulació dels anapodíctics o esquemes formals indemostrables d'inferència. A més, van estendre l'anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D'aquesta manera, creen les bases de la lògica (que, si escau, és, essencialment, una lògica de les proposicions), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d'Aristòtil (que és, essencialment, una lògica de termes), per a qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació de les maneres de ser l'ésser d'alguna cosa.

Al seu torn, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la veritat.