Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Característica universal»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|G.W. Leibniz Expressió amb la qual Leibniz es refereix a un ''llenguatge universal...».)
 
m (Text de reemplaçament - "Ressò" a "Eco")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:leibniz6.gif|thumb|G.W. Leibniz]]
 
[[File:leibniz6.gif|thumb|G.W. Leibniz]]
Expressió amb la qual [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] es refereix a un ''llenguatge universal'', basat sobretot en el simbolisme i regles combinatòries, que representaria el «veritable alfabet del pensament humà» -potser les [[idees innates|idees innates]]-, i amb el qual seria factible raonar i mostrar totes les possibles relacions dels conceptes entre si. La utilitat d'aquest llenguatge, a més de la seva universalitat, radicaria en la possibilitat d'eliminar les controvèrsies en ciència, filosofia i religió: raonar no seria més que calcular. Una de les fonts de Leibniz en aquesta qüestió és el [[Ars Magna|''Ars Magna'']], de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]], obra a la qual, als 20 anys, va dedicar un estudi crític: ''Dissertatio d'art combinatòria'' (1666); posteriorment va publicar ''Elementa characteristicae universalis'' (1678). En una obra recent, Umberto Ressò ha estudiat els diversos intents utòpics de recerca d'una «llengua perfecta» en les diverses cultures i al llarg de la història ([[Recurs:cita Leibniz 2|veure cita]]).  
+
Expressió amb la qual [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] es refereix a un ''llenguatge universal'', basat sobretot en el simbolisme i regles combinatòries, que representaria el «veritable alfabet del pensament humà» -potser les [[idees innates|idees innates]]-, i amb el qual seria factible raonar i mostrar totes les possibles relacions dels conceptes entre si. La utilitat d'aquest llenguatge, a més de la seva universalitat, radicaria en la possibilitat d'eliminar les controvèrsies en ciència, filosofia i religió: raonar no seria més que calcular. Una de les fonts de Leibniz en aquesta qüestió és el [[Ars Magna|''Ars Magna'']], de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]], obra a la qual, als 20 anys, va dedicar un estudi crític: ''Dissertatio d'art combinatòria'' (1666); posteriorment va publicar ''Elementa characteristicae universalis'' (1678). En una obra recent, Umberto Eco ha estudiat els diversos intents utòpics de recerca d'una «llengua perfecta» en les diverses cultures i al llarg de la història ([[Recurs:cita Leibniz 2|veure cita]]).  
  
  

Revisió del 15:00, 18 març 2015

G.W. Leibniz

Expressió amb la qual Leibniz es refereix a un llenguatge universal, basat sobretot en el simbolisme i regles combinatòries, que representaria el «veritable alfabet del pensament humà» -potser les idees innates-, i amb el qual seria factible raonar i mostrar totes les possibles relacions dels conceptes entre si. La utilitat d'aquest llenguatge, a més de la seva universalitat, radicaria en la possibilitat d'eliminar les controvèrsies en ciència, filosofia i religió: raonar no seria més que calcular. Una de les fonts de Leibniz en aquesta qüestió és el Ars Magna, de Ramon Llull, obra a la qual, als 20 anys, va dedicar un estudi crític: Dissertatio d'art combinatòria (1666); posteriorment va publicar Elementa characteristicae universalis (1678). En una obra recent, Umberto Eco ha estudiat els diversos intents utòpics de recerca d'una «llengua perfecta» en les diverses cultures i al llarg de la història (veure cita).