Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Siger de Brabant»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Brabante" a "Brabant")
m (Text de reemplaçament - "van anar" a "van ser")
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
 
|Nom=Siger de Brabant
 
|Nom=Siger de Brabant
 
}}
 
}}
Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga, professor de la facultat d'arts de la Universitat de París, on va defensar enèrgicament el paper autònom de la filosofia enfront de la [[teologia|teologia]]. Juntament amb [[Autor:Boeci de Dacia|Boeci de Dacia]] va ser un dels màxims representants de l'[[averroisme|averroisme llatí]], en el defensa del qual va mantenir una important polèmica amb [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] en 1270, i va rebutjar la distinció establerta per aquest autor entre [[essència |essència i existència]]. A partir de la publicació de ''De quindecim problematibus'' de Sant Albert Magne, l'any 1270, el bisbe de París, Esteban Tempier, va prohibir les tesis de Siger i, en general, de l'averroisme, que van anar novament condemnades en 1277, any en què es va prohibir a Siger seguir ensenyant. A causa d'això va abandonar París i es va traslladar a Orvieto, on va morir assassinat.
+
Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga, professor de la facultat d'arts de la Universitat de París, on va defensar enèrgicament el paper autònom de la filosofia enfront de la [[teologia|teologia]]. Juntament amb [[Autor:Boeci de Dacia|Boeci de Dacia]] va ser un dels màxims representants de l'[[averroisme|averroisme llatí]], en el defensa del qual va mantenir una important polèmica amb [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] en 1270, i va rebutjar la distinció establerta per aquest autor entre [[essència |essència i existència]]. A partir de la publicació de ''De quindecim problematibus'' de Sant Albert Magne, l'any 1270, el bisbe de París, Esteban Tempier, va prohibir les tesis de Siger i, en general, de l'averroisme, que van ser novament condemnades en 1277, any en què es va prohibir a Siger seguir ensenyant. A causa d'això va abandonar París i es va traslladar a Orvieto, on va morir assassinat.
  
 
Com averroista defensava la filosofia [[aristotelisme|aristotèlica]] a partir de la interpretació donada per [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]], la qual cosa conduïa al conflicte entre les veritats obtingudes per la reflexió filosòfica, fundada en l'experiència i en la raó, amb les veritats revelades de la religió. Per això és considerat com un explícit defensor de la teoria de la doble veritat. Admet que algunes doctrines aristotèliques com, per exemple, l'eternitat del món, la doctrina de la unitat de l'enteniment agent, únic i idèntic per a tots els homes (tesis que conduïa a negar la immortalitat individual) i la necessitat de tot l'existent no són compatibles amb els ensenyaments de la fe cristiana. El seu sistema filosòfic va ser molt més coherent i racional que el de molts coetanis seus, confosos per la relació entre [[fe|fe]] i [[raó|raó]].
 
Com averroista defensava la filosofia [[aristotelisme|aristotèlica]] a partir de la interpretació donada per [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]], la qual cosa conduïa al conflicte entre les veritats obtingudes per la reflexió filosòfica, fundada en l'experiència i en la raó, amb les veritats revelades de la religió. Per això és considerat com un explícit defensor de la teoria de la doble veritat. Admet que algunes doctrines aristotèliques com, per exemple, l'eternitat del món, la doctrina de la unitat de l'enteniment agent, únic i idèntic per a tots els homes (tesis que conduïa a negar la immortalitat individual) i la necessitat de tot l'existent no són compatibles amb els ensenyaments de la fe cristiana. El seu sistema filosòfic va ser molt més coherent i racional que el de molts coetanis seus, confosos per la relació entre [[fe|fe]] i [[raó|raó]].
  
Entre les seves obres destaquen: ''D'aeternitate mundi; D'anima intellectiva; De necessitate et contingentia causarum; Qaestiones naturals; Qaestiones logicales ''i ''Qaestiones morals.''
+
Entre les seves obres destaquen: ''De aeternitate mundi; De anima intellectiva; De necessitate et contingentia causarum; Qaestiones naturals; Qaestiones logicales ''i ''Qaestiones morals.''
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Siger_brabante.jpg
 
|Imatge=Siger_brabante.jpg

Revisió de 22:30, 21 feb 2018

Siger brabante.jpg

Filòsof escolàstic belga, professor de la facultat d'arts de la Universitat de París, on va defensar enèrgicament el paper autònom de la filosofia enfront de la teologia. Juntament amb Boeci de Dacia va ser un dels màxims representants de l'averroisme llatí, en el defensa del qual va mantenir una important polèmica amb Tomàs d'Aquino en 1270, i va rebutjar la distinció establerta per aquest autor entre essència i existència. A partir de la publicació de De quindecim problematibus de Sant Albert Magne, l'any 1270, el bisbe de París, Esteban Tempier, va prohibir les tesis de Siger i, en general, de l'averroisme, que van ser novament condemnades en 1277, any en què es va prohibir a Siger seguir ensenyant. A causa d'això va abandonar París i es va traslladar a Orvieto, on va morir assassinat.

Com averroista defensava la filosofia aristotèlica a partir de la interpretació donada per Averrois, la qual cosa conduïa al conflicte entre les veritats obtingudes per la reflexió filosòfica, fundada en l'experiència i en la raó, amb les veritats revelades de la religió. Per això és considerat com un explícit defensor de la teoria de la doble veritat. Admet que algunes doctrines aristotèliques com, per exemple, l'eternitat del món, la doctrina de la unitat de l'enteniment agent, únic i idèntic per a tots els homes (tesis que conduïa a negar la immortalitat individual) i la necessitat de tot l'existent no són compatibles amb els ensenyaments de la fe cristiana. El seu sistema filosòfic va ser molt més coherent i racional que el de molts coetanis seus, confosos per la relació entre fe i raó.

Entre les seves obres destaquen: De aeternitate mundi; De anima intellectiva; De necessitate et contingentia causarum; Qaestiones naturals; Qaestiones logicales i Qaestiones morals.