Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Shestov, Lév Isakovitch»

De Wikisofia

m (Jorcor ha mogut Autor:Chestov, Lév Isakovitch a Autor:Shestov, Lév Isakovitch: Text de reemplaçament - "Chestov" a "Shestov")
m (bot: - com Lév Shestov + com a Lév Shestov)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Shestov
 
|Cognom=Shestov
 
}}
 
}}
<small>Lev Isaákovich Shestov, (en rus [[Rus::Лев Исаа́кович Шесто́в]]) conegut com Lév Shestov o Leo Shestov</small>
+
<small>Lev Isaákovich Shestov, (en rus [[Rus::Лев Исаа́кович Шесто́в]]) conegut com a Lév Shestov o Leo Shestov</small>
  
 
Filòsof ucraïnès-rus i pensador religiós (el veritable nom del qual era '''Yehuda Leyb Schwarzmann'''). Va néixer a Kíev, va emigrar a Berlín i va viure exiliat a París després de la revolució bolxevic. Molt influït per [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]], Dostoievski i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], es mostra crític contra el [[racionalisme|racionalisme]], i és considerat autor de rerefons [[existencialisme|existencialista]].
 
Filòsof ucraïnès-rus i pensador religiós (el veritable nom del qual era '''Yehuda Leyb Schwarzmann'''). Va néixer a Kíev, va emigrar a Berlín i va viure exiliat a París després de la revolució bolxevic. Molt influït per [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]], Dostoievski i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], es mostra crític contra el [[racionalisme|racionalisme]], i és considerat autor de rerefons [[existencialisme|existencialista]].

Revisió de 21:17, 18 oct 2017

Shestov.jpg

Avís: El títol a mostrar «Lév Isakovitch Shestov» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Shestov, Lév Isakovitch».

Lev Isaákovich Shestov, (en rus Лев Исаа́кович Шесто́в) conegut com a Lév Shestov o Leo Shestov

Filòsof ucraïnès-rus i pensador religiós (el veritable nom del qual era Yehuda Leyb Schwarzmann). Va néixer a Kíev, va emigrar a Berlín i va viure exiliat a París després de la revolució bolxevic. Molt influït per Pascal, Dostoievski i Nietzsche, es mostra crític contra el racionalisme, i és considerat autor de rerefons existencialista.

Entre les seves obres destaquen: Atenes i Jerusalem (1938); Kierkegaard i la filosofia existencial (1939) i Filosofia de la tragèdia (1949); aquesta última, sobre Dostoievski i Nietzsche.