Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Ryle, Gilbert»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Oxford, escola de" a "Oxford, escola d'")
m (bot: - Per superar el + Per a superar el)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Ryle
 
|Cognom=Ryle
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, i un dels més importants autors de la denominada [[Oxford, escola d'|escola d'Oxford]]. Neix en Brighton, estudia filologia clàssica i filosofia a Oxford i, després d'ensenyar en el ''Christ Church'' d'Oxford, de 1925 a 1944, ocupa la càtedra de metafísica de la mateixa universitat, des de 1945 a 1968. En els seus començaments, en proposar com a tasca de la filosofia l'estudi de les «expressions que sistemàticament provoquen error», en ''Systematically Misleading Expressions'' (1932), estableix les arrels de l'anomenada [[filosofia analítica|filosofia analítica]] del llenguatge ordinari, de la qual és un dels seus exponents principals, seguint els plantejaments proposats per [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], i concebent la filosofia com una activitat esclarecedora de les confusions conceptuals. Aquesta activitat, a la seva entendre, no es duu a terme adaptant la forma gramatical dels [[enunciat|enunciats]] a la seva forma lògica, sinó mitjançant l'anàlisi dels conceptes ordinaris i evitant, sobretot, els que denomina [[error categorial|errors categorials]]. Tals errors abunden en la filosofia tradicional, sobretot en aquella que s'inspira en el [[dualisme|dualisme]] cartesià, teoria que ha donat motiu al mite del «fantasma en la màquina». Sempre que es parla de l'esperit, o de la [[ment|ment]], com d'un dels dos elements que componen conjuntament l'[[home|home]], es comet un error categorial notable i es fomenta la creença d'una ment, a manera d'esperit o fantasma que habita a l'interior del cos. Per superar el dualisme entre [[ment - cos, relació|cos i ment]], proposa seguir la teoria aristotèlica de l'[[ànima|ànima]] [[forma|forma]] del [[cos|cos]] i tractar tot el mental com una [[conducta|conducta]] observable. Així, «el mental» en Ryle no és una [[substància|substància]] mental, sinó una propietat (una disposició mental a actuar) d'un [[cos|cos]] humà. Ryle vol evitar el mateix dualisme que existeix entre l'objecte conegut i l'objecte percebut, en la teoria dels [[sense data, teoria dels|''sense data'']]. A aquestes qüestions dedica fonamentalment les seves obres ''El concepte de l'el mental'' (1949) i ''Dilemes'' (1954).
+
Filòsof anglès, i un dels més importants autors de la denominada [[Oxford, escola d'|escola d'Oxford]]. Neix en Brighton, estudia filologia clàssica i filosofia a Oxford i, després d'ensenyar en el ''Christ Church'' d'Oxford, de 1925 a 1944, ocupa la càtedra de metafísica de la mateixa universitat, des de 1945 a 1968. En els seus començaments, en proposar com a tasca de la filosofia l'estudi de les «expressions que sistemàticament provoquen error», en ''Systematically Misleading Expressions'' (1932), estableix les arrels de l'anomenada [[filosofia analítica|filosofia analítica]] del llenguatge ordinari, de la qual és un dels seus exponents principals, seguint els plantejaments proposats per [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], i concebent la filosofia com una activitat esclarecedora de les confusions conceptuals. Aquesta activitat, a la seva entendre, no es duu a terme adaptant la forma gramatical dels [[enunciat|enunciats]] a la seva forma lògica, sinó mitjançant l'anàlisi dels conceptes ordinaris i evitant, sobretot, els que denomina [[error categorial|errors categorials]]. Tals errors abunden en la filosofia tradicional, sobretot en aquella que s'inspira en el [[dualisme|dualisme]] cartesià, teoria que ha donat motiu al mite del «fantasma en la màquina». Sempre que es parla de l'esperit, o de la [[ment|ment]], com d'un dels dos elements que componen conjuntament l'[[home|home]], es comet un error categorial notable i es fomenta la creença d'una ment, a manera d'esperit o fantasma que habita a l'interior del cos. Per a superar el dualisme entre [[ment - cos, relació|cos i ment]], proposa seguir la teoria aristotèlica de l'[[ànima|ànima]] [[forma|forma]] del [[cos|cos]] i tractar tot el mental com una [[conducta|conducta]] observable. Així, «el mental» en Ryle no és una [[substància|substància]] mental, sinó una propietat (una disposició mental a actuar) d'un [[cos|cos]] humà. Ryle vol evitar el mateix dualisme que existeix entre l'objecte conegut i l'objecte percebut, en la teoria dels [[sense data, teoria dels|''sense data'']]. A aquestes qüestions dedica fonamentalment les seves obres ''El concepte de l'el mental'' (1949) i ''Dilemes'' (1954).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Ryle.jpg
 
|Imatge=Ryle.jpg

Revisió del 10:06, 13 oct 2017



Ryle.jpg

Avís: El títol a mostrar «Gilbert Ryle» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ryle, Gilbert».

Filòsof anglès, i un dels més importants autors de la denominada escola d'Oxford. Neix en Brighton, estudia filologia clàssica i filosofia a Oxford i, després d'ensenyar en el Christ Church d'Oxford, de 1925 a 1944, ocupa la càtedra de metafísica de la mateixa universitat, des de 1945 a 1968. En els seus començaments, en proposar com a tasca de la filosofia l'estudi de les «expressions que sistemàticament provoquen error», en Systematically Misleading Expressions (1932), estableix les arrels de l'anomenada filosofia analítica del llenguatge ordinari, de la qual és un dels seus exponents principals, seguint els plantejaments proposats per Wittgenstein, i concebent la filosofia com una activitat esclarecedora de les confusions conceptuals. Aquesta activitat, a la seva entendre, no es duu a terme adaptant la forma gramatical dels enunciats a la seva forma lògica, sinó mitjançant l'anàlisi dels conceptes ordinaris i evitant, sobretot, els que denomina errors categorials. Tals errors abunden en la filosofia tradicional, sobretot en aquella que s'inspira en el dualisme cartesià, teoria que ha donat motiu al mite del «fantasma en la màquina». Sempre que es parla de l'esperit, o de la ment, com d'un dels dos elements que componen conjuntament l'home, es comet un error categorial notable i es fomenta la creença d'una ment, a manera d'esperit o fantasma que habita a l'interior del cos. Per a superar el dualisme entre cos i ment, proposa seguir la teoria aristotèlica de l'ànima forma del cos i tractar tot el mental com una conducta observable. Així, «el mental» en Ryle no és una substància mental, sinó una propietat (una disposició mental a actuar) d'un cos humà. Ryle vol evitar el mateix dualisme que existeix entre l'objecte conegut i l'objecte percebut, en la teoria dels sense data. A aquestes qüestions dedica fonamentalment les seves obres El concepte de l'el mental (1949) i Dilemes (1954).