Accions

Autor

Giuseppe Peano

De Wikisofia

La revisió el 20:20, 25 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "ática" a "àtica")
Peano2.gif

Avís: El títol a mostrar «Giuseppe Peano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Peano, Giuseppe».

Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (veure cita).

Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexioni

veure cita en llatí sine flexioni ↓

Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si ens pote scribe

aequalitate de forma

[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signes noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]

quod non és facile. Ergo ens sumeix tres idea

[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]

ut idea primitiu per que ens defini omni symbolo d'Arithmetica. Ens determina valori de symbolo non definito per systema de propositio primitiu sequente.

_________________________________________________________________

Citat per W. I M. Kneale, El desenvolupament de la lògica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.


veure cita