Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Peano, Giuseppe»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Text: postulats Peano" a "Text: postulats de Peano")
Línia 12: Línia 12:
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
  
Quaestio si ens pote defini <math>N_0</math> significa si ens pote scribe
+
Quaestio si ens pote defini <math>N_0</math> significa si nos pote scribe
  
 
aequalitate de forma
 
aequalitate de forma
  
<math>N_0</math> = expressiones composito per signes noto, <math>\cup, \cap, -, ..., \iota</math>
+
<math>N_0</math> = expressiones composito per signos noto, <math>\cup, \cap, -, ..., \iota</math>
  
quod non és facile. Ergo ens sumeix tres idea
+
quod non és facile. Ergo nos sume tres idea
  
 
<math>N_0, 0, +,</math>
 
<math>N_0, 0, +,</math>
  
ut idea primitiu per que ens defini omni symbolo d'Arithmetica. Ens determina valori de symbolo non definito per systema de propositio primitiu sequente.
+
ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente.
  
 
_________________________________________________________________
 
_________________________________________________________________
  
Citat per W. I M. Kneale, ''El desenvolupament de la lògica'', Tecnos, Madrid 1972, p. 437.
+
Citad per W. Y M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.  
  
  

Revisió del 21:34, 1 maig 2015

Peano2.gif

Avís: El títol a mostrar «Giuseppe Peano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Peano, Giuseppe».

Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (veure cita).

Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexioni

veure cita en llatí sine flexioni ↓

Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si nos pote scribe

aequalitate de forma

[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signos noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]

quod non és facile. Ergo nos sume tres idea

[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]

ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente.

_________________________________________________________________

Citad per W. Y M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.


veure cita