Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Paracels»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Paracelso" a "Paracels")
m (Text de reemplaçament - "Galeno" a "Galè")
Línia 7: Línia 7:
 
<small>(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)</small>
 
<small>(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)</small>
  
Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zurich, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes ([[astrologia|astrologia]], [[alquímia|alquímia]], [[càbala (kabbala)|càbala]]) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de [[Autor:Galeno,_Claudio|Galeno]] i [[Autor:Avicenna|Avicenna]]. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i microcosmos]], s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els ''tria primera ''(primers principis) que oposa als [[element |quatre elements]] clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a  l'[[observació|observació]] i a l`[[experimentació|experimento]].
+
Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zurich, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes ([[astrologia|astrologia]], [[alquímia|alquímia]], [[càbala (kabbala)|càbala]]) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de [[Autor:Galè,_Claudio|Galè]] i [[Autor:Avicenna|Avicenna]]. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i microcosmos]], s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els ''tria primera ''(primers principis) que oposa als [[element |quatre elements]] clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a  l'[[observació|observació]] i a l`[[experimentació|experimento]].
  
 
Va adoptar una visió «màgica» de la [[naturalesa|naturalesa]], que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època.
 
Va adoptar una visió «màgica» de la [[naturalesa|naturalesa]], que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època.

Revisió del 15:40, 19 abr 2015



Paracel2.gif

(Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus)

(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)

Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zurich, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes (astrologia, alquímia, càbala) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de Galè i Avicenna. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre macrocosmos i microcosmos, s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els tria primera (primers principis) que oposa als quatre elements clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a l'observació i a l`experimento.

Va adoptar una visió «màgica» de la naturalesa, que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època.