Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Oresme, Nicolau d'»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Nicolau de |Cognom=Oresme }} Filòsof, teòleg, científic i economista francès pertanyent al corrent occamista. Va né...».)
 
m (Text de reemplaçament - "teoria de el|" a "teoria de l'|")
Línia 10: Línia 10:
 
Com a traductor i comentarista va destacar pels seus treballs sobre [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] però, en contra del costum de la seva època, va efectuar les seves traduccions en francès en lloc de fer-les en llatí. Com a economista, el seu tractat sobre els diners (''Tractat sobre la primera invenció de les monedes'') ocupa un lloc preeminent en la història de les idees econòmiques. No obstant això, els seus treballs més destacats són els que versen sobre física.
 
Com a traductor i comentarista va destacar pels seus treballs sobre [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] però, en contra del costum de la seva època, va efectuar les seves traduccions en francès en lloc de fer-les en llatí. Com a economista, el seu tractat sobre els diners (''Tractat sobre la primera invenció de les monedes'') ocupa un lloc preeminent en la història de les idees econòmiques. No obstant això, els seus treballs més destacats són els que versen sobre física.
  
Per afrontar l'estudi de les velocitats «instantànies» d'un mòbil, va desenvolupar un procediment matemàtic basat en un mètode gràfic de figures bidimensionals per representar el [[temps|temps]] (que s'ha considerat precursor de les coordenades cartesianes). D'aquesta manera, també podia estudiar l'extensió d'una qualitat i les qualitats intensives. Quant a l'explicació del moviment va defensar la teoria del [[ímpetu, teoria de el|''ímpetus'']] i, amb el seu teorema de la velocitat mitjana i la seva descripció matemàtica del moviment accelerat, es va avançar implícitament a la formulació del principi d'inèrcia, preparant el camí per a la formulació d'una física matemàtica i no ja metafísica.
+
Per afrontar l'estudi de les velocitats «instantànies» d'un mòbil, va desenvolupar un procediment matemàtic basat en un mètode gràfic de figures bidimensionals per representar el [[temps|temps]] (que s'ha considerat precursor de les coordenades cartesianes). D'aquesta manera, també podia estudiar l'extensió d'una qualitat i les qualitats intensives. Quant a l'explicació del moviment va defensar la teoria del [[ímpetu, teoria de l'|''ímpetus'']] i, amb el seu teorema de la velocitat mitjana i la seva descripció matemàtica del moviment accelerat, es va avançar implícitament a la formulació del principi d'inèrcia, preparant el camí per a la formulació d'una física matemàtica i no ja metafísica.
  
 
En el ''Llibre del cel i del món ''també es va avançar en certa manera a [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]] ja que, basant-se en l'observació, no és possible decidir si és el cel i el conjunt dels astres els que es mouen al voltant de la Terra, o si és aquesta la que ho fa, i va considerar que, en teoria, la hipòtesi del moviment de la Terra, a més de «[[aparences, salvar les|salvar les aparences]]» millor, és més econòmica (veure [[navalla d'Occam o principi d'economia|navalla d'Occam]]). No obstant això, no va fer el pas d'acceptar aquesta tesi, sinó que es va limitar a examinar-la teòricament. Malgrat això, i basant-se en una interpretació [[al·legoria|alegórica]] de les Escriptures, va sustentar que aquesta hipòtesi no era incompatible amb la religió, de manera que, encara que en la [[Bíblia|Bíblia]] s'afirmi que en el setge de Jericó Déu va parar el sol, d'aquí no s'infereix que la Terra estigui quieta, com no s'infereix que [[Déu|Déu]] tingui qualitats imperfectes pròpies dels homes pel fet que també les escriptures diguin, en ocasions, que «Déu es va penedir» de tal o com decisió. D'aquesta manera contestava per endavant a unes possibles objeccions teològiques que, de fet, com és sabut, es van formular contra [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]].
 
En el ''Llibre del cel i del món ''també es va avançar en certa manera a [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]] ja que, basant-se en l'observació, no és possible decidir si és el cel i el conjunt dels astres els que es mouen al voltant de la Terra, o si és aquesta la que ho fa, i va considerar que, en teoria, la hipòtesi del moviment de la Terra, a més de «[[aparences, salvar les|salvar les aparences]]» millor, és més econòmica (veure [[navalla d'Occam o principi d'economia|navalla d'Occam]]). No obstant això, no va fer el pas d'acceptar aquesta tesi, sinó que es va limitar a examinar-la teòricament. Malgrat això, i basant-se en una interpretació [[al·legoria|alegórica]] de les Escriptures, va sustentar que aquesta hipòtesi no era incompatible amb la religió, de manera que, encara que en la [[Bíblia|Bíblia]] s'afirmi que en el setge de Jericó Déu va parar el sol, d'aquí no s'infereix que la Terra estigui quieta, com no s'infereix que [[Déu|Déu]] tingui qualitats imperfectes pròpies dels homes pel fet que també les escriptures diguin, en ocasions, que «Déu es va penedir» de tal o com decisió. D'aquesta manera contestava per endavant a unes possibles objeccions teològiques que, de fet, com és sabut, es van formular contra [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]].

Revisió del 22:30, 9 març 2015

Oresme.gif

Avís: El títol a mostrar «Nicolau de Oresme» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Oresme, Nicolau d'».

Filòsof, teòleg, científic i economista francès pertanyent al corrent occamista. Va néixer prop de Cauen, a Normandia. Va estudiar teologia a París que va prosseguir en el Col·legi de Navarra, on va ser gran mestre. A partir de 1356 va ser professor a París, i en 1377 va ser nomenat bisbe de Lisieux. Conjuntament amb Jean Buridan i Albert de Sajonia és considerat un dels més destacats representants de l'anomenada escola occamista de París, encara que també té molts punts de contacte amb el corrent dels mertonianos.

Va desenvolupar una gran activitat intel·lectual en molts i diferents camps d'interès: com a traductor, com a economista, com a matemàtic i com a físic. Per aquesta gran amplitud d'interessos de vegades ha estat considerat precursor de l'home universal renaixentista i, certament, moltes de les seves concepcions són realment precursores de la nova imatge del món i de la ciència del Renaixement.

Com a traductor i comentarista va destacar pels seus treballs sobre Aristòtil però, en contra del costum de la seva època, va efectuar les seves traduccions en francès en lloc de fer-les en llatí. Com a economista, el seu tractat sobre els diners (Tractat sobre la primera invenció de les monedes) ocupa un lloc preeminent en la història de les idees econòmiques. No obstant això, els seus treballs més destacats són els que versen sobre física.

Per afrontar l'estudi de les velocitats «instantànies» d'un mòbil, va desenvolupar un procediment matemàtic basat en un mètode gràfic de figures bidimensionals per representar el temps (que s'ha considerat precursor de les coordenades cartesianes). D'aquesta manera, també podia estudiar l'extensió d'una qualitat i les qualitats intensives. Quant a l'explicació del moviment va defensar la teoria del ímpetus i, amb el seu teorema de la velocitat mitjana i la seva descripció matemàtica del moviment accelerat, es va avançar implícitament a la formulació del principi d'inèrcia, preparant el camí per a la formulació d'una física matemàtica i no ja metafísica.

En el Llibre del cel i del món també es va avançar en certa manera a Copèrnic ja que, basant-se en l'observació, no és possible decidir si és el cel i el conjunt dels astres els que es mouen al voltant de la Terra, o si és aquesta la que ho fa, i va considerar que, en teoria, la hipòtesi del moviment de la Terra, a més de «salvar les aparences» millor, és més econòmica (veure navalla d'Occam). No obstant això, no va fer el pas d'acceptar aquesta tesi, sinó que es va limitar a examinar-la teòricament. Malgrat això, i basant-se en una interpretació alegórica de les Escriptures, va sustentar que aquesta hipòtesi no era incompatible amb la religió, de manera que, encara que en la Bíblia s'afirmi que en el setge de Jericó Déu va parar el sol, d'aquí no s'infereix que la Terra estigui quieta, com no s'infereix que Déu tingui qualitats imperfectes pròpies dels homes pel fet que també les escriptures diguin, en ocasions, que «Déu es va penedir» de tal o com decisió. D'aquesta manera contestava per endavant a unes possibles objeccions teològiques que, de fet, com és sabut, es van formular contra Galileu.