Autor:McTaggart, John Ellis

Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar a Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És considerat, juntament amb Bradley, el màxim representant del neohegelianisme o idealisme anglès. Partint d'un reexamen de Hegel i de l'idealisme, va elaborar un idealisme pluralista que considera la realitat com una comunitat de yos finits, i a l'Absolut com la unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.

Però l'aspecte més important i impactant del seu pensament és el de la seva argumentació sobre el caràcter paradoxal del temps (que ell declara irreal). Afirma que l'índole del temps pot formular-se a través de dos diferents grups de propietats, les de la sèrie A i les de la sèrie B. En la sèrie A considera que els successos estan situats en el futur, el present i el passat, movent-se en aquest ordre. La sèrie B pren en consideració una altra determinació temporal, l'expressada per la relació abans-després. Ara bé, un esdeveniment qualsevol x (la mort de Cessar, per exemple), sempre estarà situada en una relació d'anterioritat respecte d'un altre esdeveniment i (el naixement de Newton, per exemple). Atès que aquesta relació d'anterioritat-posterioritat roman fixa, no incorpora cap canvi i, per tant, no és realment temporal. Així, només la sèrie A és realment temporal. Però aquesta sèrie és contradictòria, ja que, en cada instant, un succés és futur en un moment del passat; passat en un moment del futur i present en un moment del present, la qual cosa implica la coexistència de passat, present i futur i, per tant, una contradicció. Aquesta argumentació, àdhuc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.

Vegeu: temps, neohegelianisme.