Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «McTaggart, John Ellis»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=John Ellis |Cognom=McTaggart }} Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar en Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És cons...».)
 
 
(7 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=McTaggart
 
|Cognom=McTaggart
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar en Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És considerat, juntament amb [[Autor:Bradley, Francis Herbert|Bradley]], el màxim representant del [[neohegelianisme|neohegelianisme]] o idealisme anglès. Partint d'un reexamen de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i de l' [[idealisme|idealisme]], va elaborar un idealisme pluralista que considera la realitat com una comunitat de [[jo|yos]] finits, i a l'Absolut com la unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.
+
Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar a Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És considerat, juntament amb [[Autor:Bradley, Francis Herbert|Bradley]], el màxim representant del [[neohegelianisme|neohegelianisme]] o idealisme anglès. Partint d'un reexamen de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i de l'[[idealisme|idealisme]], va elaborar un idealisme pluralista que considera la realitat com una comunitat de [[jo|yos]] finits, i a l'Absolut com la unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.
  
Però l'aspecte més important i impactant del seu pensament és el de la seva argumentació sobre el caràcter paradoxal del [[temps|temps]] (que ell declara irreal). Afirma que l'índole del temps pot formular-se a través de dos diferents grups de propietats, les de la sèrie A i les de la seriï B. En la sèrie A considera que els successos es troben situats en el futur, el present i el passat, movent-se en aquest ordre. La seriï B pren en consideració una altra determinació temporal, l'expressada per la relació abans-després. Ara bé, un esdeveniment qualsevol ''x'' (la mort de Cessar, per exemple), sempre estarà situada en una relació d'anterioritat respecte d'un altre esdeveniment ''i'' (el naixement de Newton, per exemple). Atès que aquesta relació d'anterioritat-posterioritat roman fixa, no incorpora canvi algun i, per tant, no és realment temporal. Així, només la sèrie A és realment temporal. Però aquesta sèrie és contradictòria ja que, en cada instant, un succés és futur en un moment del passat; passat en un moment del futur i present en un moment del present, la qual cosa implica la coexistència de passat, present i futur i, per tant, una contradicció. Aquesta argumentació, àdhuc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.
+
Però l'aspecte més important i impactant del seu pensament és el de la seva argumentació sobre el caràcter paradoxal del [[temps|temps]] (que ell declara irreal). Afirma que l'índole del temps pot formular-se a través de dos diferents grups de propietats, les de la sèrie A i les de la sèrie B. En la sèrie A considera que els successos estan situats en el futur, el present i el passat, movent-se en aquest ordre. La sèrie B pren en consideració una altra determinació temporal, l'expressada per la relació abans-després. Ara bé, un esdeveniment qualsevol ''x'' (la mort de Cessar, per exemple), sempre estarà situada en una relació d'anterioritat respecte d'un altre esdeveniment ''i'' (el naixement de Newton, per exemple). Atès que aquesta relació d'anterioritat-posterioritat roman fixa, no incorpora cap canvi i, per tant, no és realment temporal. Així, només la sèrie A és realment temporal. Però aquesta sèrie és contradictòria, ja que, en cada instant, un succés és futur en un moment del passat; passat en un moment del futur i present en un moment del present, la qual cosa implica la coexistència de passat, present i futur i, per tant, una contradicció. Aquesta argumentació, àdhuc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.
  
Veure: [[temps|temps]], [[neohegelianisme|neohegelianisme]].
+
Vegeu: [[temps|temps]], [[neohegelianisme|neohegelianisme]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Mctaggart2.jpg
 
|Imatge=Mctaggart2.jpg

Revisió de 23:37, 13 juny 2018

Mctaggart2.jpg

Avís: El títol a mostrar «John Ellis McTaggart» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «McTaggart, John Ellis».

Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar a Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És considerat, juntament amb Bradley, el màxim representant del neohegelianisme o idealisme anglès. Partint d'un reexamen de Hegel i de l'idealisme, va elaborar un idealisme pluralista que considera la realitat com una comunitat de yos finits, i a l'Absolut com la unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.

Però l'aspecte més important i impactant del seu pensament és el de la seva argumentació sobre el caràcter paradoxal del temps (que ell declara irreal). Afirma que l'índole del temps pot formular-se a través de dos diferents grups de propietats, les de la sèrie A i les de la sèrie B. En la sèrie A considera que els successos estan situats en el futur, el present i el passat, movent-se en aquest ordre. La sèrie B pren en consideració una altra determinació temporal, l'expressada per la relació abans-després. Ara bé, un esdeveniment qualsevol x (la mort de Cessar, per exemple), sempre estarà situada en una relació d'anterioritat respecte d'un altre esdeveniment i (el naixement de Newton, per exemple). Atès que aquesta relació d'anterioritat-posterioritat roman fixa, no incorpora cap canvi i, per tant, no és realment temporal. Així, només la sèrie A és realment temporal. Però aquesta sèrie és contradictòria, ja que, en cada instant, un succés és futur en un moment del passat; passat en un moment del futur i present en un moment del present, la qual cosa implica la coexistència de passat, present i futur i, per tant, una contradicció. Aquesta argumentació, àdhuc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.

Vegeu: temps, neohegelianisme.