Diferència entre revisions de la pàgina «Hug de Sant Víctor»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Hugo de Sant Víctor }} Un dels principals escolàstics del s. XII i el més famós dels anomenats «...».) |
m (Text de reemplaçament - "Hugo de " a "Hug de ") |
||
| (Hi ha 7 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
| − | |Nom= | + | |Nom=Hug de Sant Víctor |
}} | }} | ||
| − | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[ | + | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[Victorins |victorins]]»; és considerat un savi universal. Nascut a Saxònia, es converteix a París en deixeble de [[Autor:Champeaux, Guillem de|Guillem de Champeaux]], i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són ''Didascalicon de studio legendi'', una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i ''Misteris de la fe cristiana'', espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les [[arts liberals|arts liberals]], a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la [[teologia|teologia]]. En el ''Didascalicon ''distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts ''mecàniques'', contraposades a les ''liberals'', enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hugosvic.gif | |Imatge=hugosvic.gif | ||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Saxònia |
|Incert=Si | |Incert=Si | ||
}} | }} | ||
Revisió de 23:20, 5 abr 2015
Un dels principals escolàstics del s. XII i el més famós dels anomenats «victorins»; és considerat un savi universal. Nascut a Saxònia, es converteix a París en deixeble de Guillem de Champeaux, i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són Didascalicon de studio legendi, una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i Misteris de la fe cristiana, espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les arts liberals, a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la teologia. En el Didascalicon distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts mecàniques, contraposades a les liberals, enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre.