Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Goodman, Nelson»

De Wikisofia

m (bot: - ualia|''qualia'']]. No obstant això, + ualia|''qualia'']]. Tanmateix,)
m (bot: - El perceptual és + El perceptiu és)
Línia 8: Línia 8:
 
En una de les seves aportacions més conegudes planteja el que es coneix amb el nom de «[[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]]» ([[Recurs:Barker, S.F. i Achistein, P.: el nou problema de la inducció|veg. text]]) o també «paradoxa de Goodman», pertanyent juntament amb la de [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]], a les [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]], que presenta en la seva obra ''Fact, Fiction and Forecast ''[Fet, ficció i predicció] (1955).
 
En una de les seves aportacions més conegudes planteja el que es coneix amb el nom de «[[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]]» ([[Recurs:Barker, S.F. i Achistein, P.: el nou problema de la inducció|veg. text]]) o també «paradoxa de Goodman», pertanyent juntament amb la de [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]], a les [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]], que presenta en la seva obra ''Fact, Fiction and Forecast ''[Fet, ficció i predicció] (1955).
  
També va fer notables contribucions a la teoria de la confirmació d'hipòtesi, a l'estudi dels condicionals contrafàctics i a la teoria relativista de la «construcció de mons», que va desenvolupar en la seva obra de 1978 ''Ways of Worldmaking ''[Maneres de construir el món]. En aquesta obra assenyala, des d'un cert [[relativisme|relativisme]], que el món de les nostres vivències i percepcions és diferent del món fisicalista dels àtoms, partícules i camps, com és diferent del món pictòric romàntic o és diferent del món musical barroc, per exemple. El perceptual és una versió distorsionada dels fets físics, com el físic és una versió artificiosa dels fets percebuts o dels [[qualia|''qualia'']]. Tanmateix, això no suposa un relativisme absolut, ja que en tots els ''mons'' hi ha criteris de correcció (millor que criteris de veritat). Amb aquesta posició Goodman s'oposa al realisme ingenu que creu que el món està estructurat per si mateix i que ens limitem a descobrir els seus entramats, com si aquesta estructura fos plenament independent de les nostres construccions conceptuals.
+
També va fer notables contribucions a la teoria de la confirmació d'hipòtesi, a l'estudi dels condicionals contrafàctics i a la teoria relativista de la «construcció de mons», que va desenvolupar en la seva obra de 1978 ''Ways of Worldmaking ''[Maneres de construir el món]. En aquesta obra assenyala, des d'un cert [[relativisme|relativisme]], que el món de les nostres vivències i percepcions és diferent del món fisicalista dels àtoms, partícules i camps, com és diferent del món pictòric romàntic o és diferent del món musical barroc, per exemple. El perceptiu és una versió distorsionada dels fets físics, com el físic és una versió artificiosa dels fets percebuts o dels [[qualia|''qualia'']]. Tanmateix, això no suposa un relativisme absolut, ja que en tots els ''mons'' hi ha criteris de correcció (millor que criteris de veritat). Amb aquesta posició Goodman s'oposa al realisme ingenu que creu que el món està estructurat per si mateix i que ens limitem a descobrir els seus entramats, com si aquesta estructura fos plenament independent de les nostres construccions conceptuals.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Goodman.jpg
 
|Imatge=Goodman.jpg

Revisió del 19:23, 5 gen 2018

Goodman.jpg

Avís: El títol a mostrar «Nelson Goodman» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Goodman, Nelson».

Filòsof americà nascut a Massachusetts en 1906, d'orientació analítica i fenomenista. Va ocupar la càtedra del Departament de Filosofia de la Universitat Harvard. Casat amb una pintora, va compaginar les seves investigacions filosòfiques amb la seva dedicació al món de l'art. Els seus escrits sobre qüestions de teoria del coneixement, filosofia del llenguatge i filosofia de la ciència han exercit una considerable influència.

En una de les seves aportacions més conegudes planteja el que es coneix amb el nom de «nou problema de la inducció» (veg. text) o també «paradoxa de Goodman», pertanyent juntament amb la de Hempel, a les paradoxes de la confirmació, que presenta en la seva obra Fact, Fiction and Forecast [Fet, ficció i predicció] (1955).

També va fer notables contribucions a la teoria de la confirmació d'hipòtesi, a l'estudi dels condicionals contrafàctics i a la teoria relativista de la «construcció de mons», que va desenvolupar en la seva obra de 1978 Ways of Worldmaking [Maneres de construir el món]. En aquesta obra assenyala, des d'un cert relativisme, que el món de les nostres vivències i percepcions és diferent del món fisicalista dels àtoms, partícules i camps, com és diferent del món pictòric romàntic o és diferent del món musical barroc, per exemple. El perceptiu és una versió distorsionada dels fets físics, com el físic és una versió artificiosa dels fets percebuts o dels qualia. Tanmateix, això no suposa un relativisme absolut, ja que en tots els mons hi ha criteris de correcció (millor que criteris de veritat). Amb aquesta posició Goodman s'oposa al realisme ingenu que creu que el món està estructurat per si mateix i que ens limitem a descobrir els seus entramats, com si aquesta estructura fos plenament independent de les nostres construccions conceptuals.