Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Feyerabend, Paul K.»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Paul K. |Cognom=Feyerabend }} Filòsof de la ciència austríac, nascut a Viena. Després d'estudiar a Viena i Londres, es trasllada en...».)
 
m (Text de reemplaçament - "pseudociencia" a "pseudociència")
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof de la ciència austríac, nascut a Viena. Després d'estudiar a Viena i Londres, es trasllada en 1959 als EE. UU., i ensenya des de 1962 a la universitat de Berkeley (Califòrnia) i, des de 1970, en l'Institut de Tecnologia de Zurich, i en altres universitats com Hamburg, Yale i Berlín.
 
Filòsof de la ciència austríac, nascut a Viena. Després d'estudiar a Viena i Londres, es trasllada en 1959 als EE. UU., i ensenya des de 1962 a la universitat de Berkeley (Califòrnia) i, des de 1970, en l'Institut de Tecnologia de Zurich, i en altres universitats com Hamburg, Yale i Berlín.
  
Influït per [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] -de que el seu [[racionalisme crític|racionalisme crític]], no obstant això, es distancia-, s'interessa per qüestions de [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i sosté, contra la tradició racionalista de la ciència i, en particular contra l'enfocament de la [[concepció heretada|concepció heretada]], fundant-se d'altra banda en arguments de tipus històric, la conveniència de la «absència de mètode» científic, o millor de l'anarquisme metodològic. En la seva obra més característica, de marcat caràcter provocador,'' Contra el mètode. Esquema d'una teoria anarquista del coneixement'' (1974), sosté, a més de l'[[anarquisme epistemològic|anarquisme epistemològic]], la conveniència del recurs a elements [[irracional|irracionals]] en la investigació i la no existència d'un [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre ciència i [[pseudociencia|pseudociencia]]. La separació entre [[ciència|ciència]] i [[art, arts|art]] és, a més, artificial i, a la seva entendre, com més sòlid es fa l'edifici de la ciència, «més imperiós és el desig de la vida [...] per escapar d'ell cap a la llibertat» ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de P.K. Feyerabend|veure referència]]).
+
Influït per [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] -de que el seu [[racionalisme crític|racionalisme crític]], no obstant això, es distancia-, s'interessa per qüestions de [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i sosté, contra la tradició racionalista de la ciència i, en particular contra l'enfocament de la [[concepció heretada|concepció heretada]], fundant-se d'altra banda en arguments de tipus històric, la conveniència de la «absència de mètode» científic, o millor de l'anarquisme metodològic. En la seva obra més característica, de marcat caràcter provocador,'' Contra el mètode. Esquema d'una teoria anarquista del coneixement'' (1974), sosté, a més de l'[[anarquisme epistemològic|anarquisme epistemològic]], la conveniència del recurs a elements [[irracional|irracionals]] en la investigació i la no existència d'un [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre ciència i [[pseudociència|pseudociència]]. La separació entre [[ciència|ciència]] i [[art, arts|art]] és, a més, artificial i, a la seva entendre, com més sòlid es fa l'edifici de la ciència, «més imperiós és el desig de la vida [...] per escapar d'ell cap a la llibertat» ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de P.K. Feyerabend|veure referència]]).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=feyerab.gif
 
|Imatge=feyerab.gif

Revisió del 23:30, 6 abr 2015

Feyerab.gif

Avís: El títol a mostrar «Paul K. Feyerabend» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Feyerabend, Paul K.».

Filòsof de la ciència austríac, nascut a Viena. Després d'estudiar a Viena i Londres, es trasllada en 1959 als EE. UU., i ensenya des de 1962 a la universitat de Berkeley (Califòrnia) i, des de 1970, en l'Institut de Tecnologia de Zurich, i en altres universitats com Hamburg, Yale i Berlín.

Influït per Karl R. Popper -de que el seu racionalisme crític, no obstant això, es distancia-, s'interessa per qüestions de filosofia de la ciència i sosté, contra la tradició racionalista de la ciència i, en particular contra l'enfocament de la concepció heretada, fundant-se d'altra banda en arguments de tipus històric, la conveniència de la «absència de mètode» científic, o millor de l'anarquisme metodològic. En la seva obra més característica, de marcat caràcter provocador, Contra el mètode. Esquema d'una teoria anarquista del coneixement (1974), sosté, a més de l'anarquisme epistemològic, la conveniència del recurs a elements irracionals en la investigació i la no existència d'un criteri de demarcació entre ciència i pseudociència. La separació entre ciència i art és, a més, artificial i, a la seva entendre, com més sòlid es fa l'edifici de la ciència, «més imperiós és el desig de la vida [...] per escapar d'ell cap a la llibertat» (veure referència).