Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Einstein, Albert»

De Wikisofia

m (bot: - determinista -Déu no juga als daus- i, + determinista –Déu no juga als daus– i,)
m (bot: - per ser una + per a ser una)
Línia 10: Línia 10:
 
Les seves aportacions a la física teòrica -que abasten camps molt dispars, com la termodinàmica, la mecànica estadística, la [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], la dualitat ona-corpuscle-, són de gran importància i han contribuït notablement a l'aparició de la nova física contemporània, però és la seva teoria sobre la relativitat especial (i la general en 1915) el que veritablement ha donat lloc a una nova concepció física del món, això és, a una nova [[cosmologia|cosmologia]]. La relativitat especial o restringida (que publica en 1905 i 1907) suposa que no existeix un espai-temps universal o absolut (mentre que sí és absoluta o constant la velocitat mitjana de la llum), que la simultaneïtat d'esdeveniments només existeix dins d'un mateix sistema físic inercial, i que la matèria i l'energia són equivalents segons la coneguda fórmula E=mc<sup>2</sup>.
 
Les seves aportacions a la física teòrica -que abasten camps molt dispars, com la termodinàmica, la mecànica estadística, la [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], la dualitat ona-corpuscle-, són de gran importància i han contribuït notablement a l'aparició de la nova física contemporània, però és la seva teoria sobre la relativitat especial (i la general en 1915) el que veritablement ha donat lloc a una nova concepció física del món, això és, a una nova [[cosmologia|cosmologia]]. La relativitat especial o restringida (que publica en 1905 i 1907) suposa que no existeix un espai-temps universal o absolut (mentre que sí és absoluta o constant la velocitat mitjana de la llum), que la simultaneïtat d'esdeveniments només existeix dins d'un mateix sistema físic inercial, i que la matèria i l'energia són equivalents segons la coneguda fórmula E=mc<sup>2</sup>.
  
Conseqüències de la relativitat especial són: que els intervals de [[temps]] són relatius (es dilata o es contreu) al moviment de l'observador; que l'[[espai|espai]] es contreu o dilata en el mateix sentit i per la mateixa raó que ho fa el [[temps|temps]]; que la velocitat de la llum és la màxima de l'univers. La teoria general de la relativitat (publicada en 1915) és una generalització de l'especial i ella és la que pròpiament suposa un nou model de [[cosmologia]], en el qual la gravitació universal es converteix en una geometria (no euclidiana) de l'espai/temps. En aquest nou univers cosmològic, finit, però il·limitat, del qual el temps és la quarta dimensió, la gravetat deixa de ser una força per ser una modificació de les coordenades de l'espai-temps al voltant del sol (o altres masses).
+
Conseqüències de la relativitat especial són: que els intervals de [[temps]] són relatius (es dilata o es contreu) al moviment de l'observador; que l'[[espai|espai]] es contreu o dilata en el mateix sentit i per la mateixa raó que ho fa el [[temps|temps]]; que la velocitat de la llum és la màxima de l'univers. La teoria general de la relativitat (publicada en 1915) és una generalització de l'especial i ella és la que pròpiament suposa un nou model de [[cosmologia]], en el qual la gravitació universal es converteix en una geometria (no euclidiana) de l'espai/temps. En aquest nou univers cosmològic, finit, però il·limitat, del qual el temps és la quarta dimensió, la gravetat deixa de ser una força per a ser una modificació de les coordenades de l'espai-temps al voltant del sol (o altres masses).
  
 
Donada la discrepància teòrica entre la teoria quàntica i la teoria de la relativitat, Einstein –que defensa punts de vista contraris als mantinguts per la denominada [[Copenhaguen, escola de|Escola de Copenhaguen]]– intenta trobar una teoria unificada de camps; això és, investiga –sense èxit– les lleis comunes i unificades dels camps gravitatori i electromagnètic. Contra l'[[indeterminisme|indeterminisme]] quàntic, propugna un univers determinista –Déu no juga als daus– i, en el plànol religiós, sosté una visió [[Autor:Spinoza,_Baruch_d'|spinosista]] del món: «Déu o la naturalesa».
 
Donada la discrepància teòrica entre la teoria quàntica i la teoria de la relativitat, Einstein –que defensa punts de vista contraris als mantinguts per la denominada [[Copenhaguen, escola de|Escola de Copenhaguen]]– intenta trobar una teoria unificada de camps; això és, investiga –sense èxit– les lleis comunes i unificades dels camps gravitatori i electromagnètic. Contra l'[[indeterminisme|indeterminisme]] quàntic, propugna un univers determinista –Déu no juga als daus– i, en el plànol religiós, sosté una visió [[Autor:Spinoza,_Baruch_d'|spinosista]] del món: «Déu o la naturalesa».

Revisió del 09:55, 13 oct 2017

Einstei1.gif

Avís: El títol a mostrar «Albert Einstein» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Einstein, Albert».

Físic teòric alemany, nascut a Ulm, de família hebrea. Estudia en el Politècnic de Zuric de1897 a 1900 i, en finalitzar els seus estudis, obtinguda la ciutadania suïssa, treballa en l'Oficina de Patents de Berna de 1901 a 1909. Durant aquest temps es dedica a intensa lectures de física i, després de doctorar-se en 1905, inicia publicacions sobre termodinàmica i electrodinàmica, entre les quals destaquen les dedicades al moviment brownià, a la dualitat ona-partícula i, en particular, l'estudi sobre el que anava a ser la formulació de la teoria de la relativitat especial: Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment,una nova teoria sobre l'espai-temps. Ensenya a les universitats de Zuric (1909), Praga (1911), Zuric de nou (1912) i Berlín (1914), on es dirigeix en qualitat de membre de l'Acadèmia Prussiana de Ciències i director de l'Institut de Física Kaiser Wilhelm (antecedent del Max-Planck Institut) i on roman fins a 1933. En 1919, l'observació astronòmica realitzada per Eddington, durant un eclipsi solar, de la curvatura dels rajos de la llum en passar prop del sol, confirma la predicció feta per Einstein (vegeu la citació). En 1922 rep el premi Nobel de física (pel seu descobriment dels «fotons»).

Amb l'arribada de Hitler al poder i obligat pel nazisme a abandonar la seva càtedra, emigra als Estats Units per investigar en l'Institute of Advanced Studies, de Princeton, on roman fins a la seva mort. Malgrat haver pogut influir (1939) sobre la decisió, presa pel president Roosevelt, d'iniciar el «programa Manhattan», pren més tard partit per les causes antimilitaristes i pacifistes i, en els seus escrits, defensa el desarmament, advoca per l'existència d'un govern mundial, critica el sistema capitalista i argumenta a favor del socialisme.

Les seves aportacions a la física teòrica -que abasten camps molt dispars, com la termodinàmica, la mecànica estadística, la mecànica quàntica, la dualitat ona-corpuscle-, són de gran importància i han contribuït notablement a l'aparició de la nova física contemporània, però és la seva teoria sobre la relativitat especial (i la general en 1915) el que veritablement ha donat lloc a una nova concepció física del món, això és, a una nova cosmologia. La relativitat especial o restringida (que publica en 1905 i 1907) suposa que no existeix un espai-temps universal o absolut (mentre que sí és absoluta o constant la velocitat mitjana de la llum), que la simultaneïtat d'esdeveniments només existeix dins d'un mateix sistema físic inercial, i que la matèria i l'energia són equivalents segons la coneguda fórmula E=mc2.

Conseqüències de la relativitat especial són: que els intervals de temps són relatius (es dilata o es contreu) al moviment de l'observador; que l'espai es contreu o dilata en el mateix sentit i per la mateixa raó que ho fa el temps; que la velocitat de la llum és la màxima de l'univers. La teoria general de la relativitat (publicada en 1915) és una generalització de l'especial i ella és la que pròpiament suposa un nou model de cosmologia, en el qual la gravitació universal es converteix en una geometria (no euclidiana) de l'espai/temps. En aquest nou univers cosmològic, finit, però il·limitat, del qual el temps és la quarta dimensió, la gravetat deixa de ser una força per a ser una modificació de les coordenades de l'espai-temps al voltant del sol (o altres masses).

Donada la discrepància teòrica entre la teoria quàntica i la teoria de la relativitat, Einstein –que defensa punts de vista contraris als mantinguts per la denominada Escola de Copenhaguen– intenta trobar una teoria unificada de camps; això és, investiga –sense èxit– les lleis comunes i unificades dels camps gravitatori i electromagnètic. Contra l'indeterminisme quàntic, propugna un univers determinista –Déu no juga als daus– i, en el plànol religiós, sosté una visió spinosista del món: «Déu o la naturalesa».

Altres obres destacables són: Les meves idees i opinions,1954; ed. cast.: Antoni Bosch, Barcelona 1980, i La teoria de la relativitat, Selecció de L. Pearce Williams, Aliança, Madrid 1981 (escrita en col·laboració amb altres autors).