Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Condillac, Étienne Bonnot, abat de»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " la hi " a " se la ")
m (bot: - denominat la «[[Condillac, + denominat l'«[[Condillac,)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
  
 
}}
 
}}
Filòsof francès, nascut a Grenoble. Va estudiar a Lió amb els jesuïtes, en Saint-Sulpice i La Sorbona, i es va ordenar sacerdot en 1740, però sentint-se més aviat home de lletres, es va dedicar a l'estudi de la filosofia, impulsat per [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|Jean Li Rond d'Alembert]], primer seu. Va ser amic dels [[Il·lustració|il·lustrats]] i ell mateix va ser un il·lustrat, que va difondre a França les idees de [[Autor:Locke, John|Locke]] i es va oposar al [[racionalisme|racionalisme]]. Les seves primeres obres filosòfiques d'importància són ''Assaig sobre l'origen dels coneixements humans ''(1746) i ''Tractat dels sistemes ''(1749). Però la seva obra fonamental és ''Tractat de les sensacions ''(1754), obra en la qual sosté que tots els coneixements i totes les facultats humanes provenen dels [[sentits|sentits]], o millor de les [[sensació|sensacions]].
+
Filòsof francès, nascut a Grenoble. Va estudiar a Lió amb els jesuïtes, en Saint-Sulpice i La Sorbona, i es va ordenar sacerdot en 1740, però sentint-se més aviat home de lletres, es va dedicar a l'estudi de la filosofia, impulsat per [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|Jean Le Rond d'Alembert]], primer seu. Va ser amic dels [[Il·lustració|il·lustrats]] i ell mateix va ser un il·lustrat, que va difondre a França les idees de [[Autor:Locke, John|Locke]] i es va oposar al [[racionalisme|racionalisme]]. Les seves primeres obres filosòfiques d'importància són ''Assaig sobre l'origen dels coneixements humans ''(1746) i ''Tractat dels sistemes ''(1749). Però la seva obra fonamental és ''Tractat de les sensacions ''(1754), obra en la qual sosté que tots els coneixements i totes les facultats humanes provenen dels [[sentits|sentits]], o millor de les [[sensació|sensacions]].
  
En 1758 és enviat a Parma per Luis XV, com preceptor del seu nebot Fernando de Borbó, fill dels ducs de Parma, i allí roman fins a 1767 i escriu ''Curs d'estudis per a l'educació del príncep'', en tretze volums.
+
En 1758 és enviat a Parma per Lluís XV, com preceptor del seu nebot Fernando de Borbó, fill dels ducs de Parma, i allí roman fins a 1767 i escriu ''Curs d'estudis per a l'educació del príncep'', en tretze volums.
  
 
En 1768, de nou ja a París, és triat membre de l'Acadèmia Francesa i, després de negar-se a ser el preceptor dels fills del Dofí de França, es retira al castell de Flux (Loira). El govern de Polònia li va encarregar la redacció d'una ''Lògica'', ''o els primers elements de l'art de pensar'', que havia d'utilitzar-se a les escoles, i que es publica l'any de la seva mort (1780).
 
En 1768, de nou ja a París, és triat membre de l'Acadèmia Francesa i, després de negar-se a ser el preceptor dels fills del Dofí de França, es retira al castell de Flux (Loira). El govern de Polònia li va encarregar la redacció d'una ''Lògica'', ''o els primers elements de l'art de pensar'', que havia d'utilitzar-se a les escoles, i que es publica l'any de la seva mort (1780).
  
Admirava la filosofia anglesa en general, i a [[Autor:Locke, John|Locke]] i [[Autor:Newton, Isaac|Newton]] en particular, i convençut que tot [[coneixement|coneixement]] s'origina en els sentits, afegeix a l`[[empirisme|empirisme]] de Locke que «tot el sistema de l'home» neix dels sentits i de les sensacions: pensament, reflexió, passions, facultats de l'ànima, llenguatge, llibertat; tot neix d'elles i es desenvolupa per elles. A aquesta afirmació se la denomina [[sensualisme|sensisme]].
+
Admirava la filosofia anglesa en general, i a [[Autor:Locke, John|Locke]] i [[Autor:Newton, Isaac|Newton]] en particular, i convençut que tot [[coneixement|coneixement]] s'origina en els sentits, afegeix a l'[[empirisme|empirisme]] de Locke que «tot el sistema de l'home» neix dels sentits i de les sensacions: pensament, reflexió, passions, facultats de l'ànima, llenguatge, llibertat; tot neix d'elles i es desenvolupa per elles. A aquesta afirmació se la denomina [[sensualisme|sensisme]].
  
En'' Tractat de les sensacions'', exemplifica el seu mètode recorrent a un exemple que s'ha denominat la «[[Condillac, l'estàtua de|estàtua de Condillac]]».
+
En'' Tractat de les sensacions'', exemplifica el seu mètode recorrent a un exemple que s'ha denominat l'«[[Condillac, l'estàtua de|estàtua de Condillac]]».
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=condilla.gif
 
|Imatge=condilla.gif

Revisió de 18:53, 4 nov 2017

Condilla.gif

Avís: El títol a mostrar «Étienne Bonnot, abat de Condillac» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Condillac, Étienne Bonnot, abat de».

Filòsof francès, nascut a Grenoble. Va estudiar a Lió amb els jesuïtes, en Saint-Sulpice i La Sorbona, i es va ordenar sacerdot en 1740, però sentint-se més aviat home de lletres, es va dedicar a l'estudi de la filosofia, impulsat per Jean Le Rond d'Alembert, primer seu. Va ser amic dels il·lustrats i ell mateix va ser un il·lustrat, que va difondre a França les idees de Locke i es va oposar al racionalisme. Les seves primeres obres filosòfiques d'importància són Assaig sobre l'origen dels coneixements humans (1746) i Tractat dels sistemes (1749). Però la seva obra fonamental és Tractat de les sensacions (1754), obra en la qual sosté que tots els coneixements i totes les facultats humanes provenen dels sentits, o millor de les sensacions.

En 1758 és enviat a Parma per Lluís XV, com preceptor del seu nebot Fernando de Borbó, fill dels ducs de Parma, i allí roman fins a 1767 i escriu Curs d'estudis per a l'educació del príncep, en tretze volums.

En 1768, de nou ja a París, és triat membre de l'Acadèmia Francesa i, després de negar-se a ser el preceptor dels fills del Dofí de França, es retira al castell de Flux (Loira). El govern de Polònia li va encarregar la redacció d'una Lògica, o els primers elements de l'art de pensar, que havia d'utilitzar-se a les escoles, i que es publica l'any de la seva mort (1780).

Admirava la filosofia anglesa en general, i a Locke i Newton en particular, i convençut que tot coneixement s'origina en els sentits, afegeix a l'empirisme de Locke que «tot el sistema de l'home» neix dels sentits i de les sensacions: pensament, reflexió, passions, facultats de l'ànima, llenguatge, llibertat; tot neix d'elles i es desenvolupa per elles. A aquesta afirmació se la denomina sensisme.

En Tractat de les sensacions, exemplifica el seu mètode recorrent a un exemple que s'ha denominat l'«estàtua de Condillac».