Condillac, l'estàtua de
De Wikisofia
Metàfora amb què Condillac, en el seu Tractat de les sensacions (1754), explica el seu mètode de reduir a sensacions, no només els coneixements, sinó tot el que l'home és (veg. text). Considera a l'home com si fos una estàtua de marbre, només animada per un esperit mancat de tota idea, a la qual se li va obrint successivament sentit rere sentit –donant especial importància al del tacte–, mentre analitza pas a pas cada nova noció adquirida, i tots els desitjos, interessos i coneixements que van sorgint, fins a la constitució d'un home dotat de plena experiència.
Ja en el seu temps se li va criticar a Condillac per falta d'originalitat en la idea, que semblen haver utilitzat abans que ell, almenys en forma semblant, Buffon i Diderot.