Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Bentham, Jeremy»

De Wikisofia

m (bot: - al que van + al qual van)
m (bot: - que als tres + que a tres)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bentham
 
|Cognom=Bentham
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, teòric del dret, la figura més important de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] anglès i iniciador del grup dels anomenats «filòsofs radicals», promotors de reformes socials, al qual van pertànyer també [[Autor:Mill, James|James Mill]] i el seu fill [[Autor:Mill,_John_Stuart|John Stuart Mill]]. Natural de Londres, va ser un nen precoç, que als tres anys sabia ja llatí; es va educar a Oxford i va estudiar dret, que no va exercir com a professió, perquè tenia una veu massa feble i perquè va preferir teoritzar sobre qüestions jurídiques. La seva obra més important, ''Introducció als principis de la moral i de la legislació'' (1789), en la qual va treballar per espai de quinze anys, és també l'obra fundacional de l'utilitarisme: el «útil» és el que procura plaer o evita el dolor al major nombre possible de persones, i d'aquest principi d'utilitat dedueix una concepció de la moral, el dret i el bon govern. L'obra és a més una crítica a la noció de [[dret natural]] i sosté que les lleis positives han de produir la felicitat del major nombre possible de ciutadans, mitjançant el [[càlcul utilitarista|càlcul utilitarista]]. Dels principis de l'utilitarisme i del càlcul utilitarista se segueix una [[ètica|ètica]] social vàlida per a l'individu i el mateix [[estat|Estat]], de manera que tant la [[justícia|justícia]] privada com la pública es regeixen pel mateix criteri del major bé per al major nombre.
+
Filòsof anglès, teòric del dret, la figura més important de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] anglès i iniciador del grup dels anomenats «filòsofs radicals», promotors de reformes socials, al qual van pertànyer també [[Autor:Mill, James|James Mill]] i el seu fill [[Autor:Mill,_John_Stuart|John Stuart Mill]]. Natural de Londres, va ser un nen precoç, que a tres anys sabia ja llatí; es va educar a Oxford i va estudiar dret, que no va exercir com a professió, perquè tenia una veu massa feble i perquè va preferir teoritzar sobre qüestions jurídiques. La seva obra més important, ''Introducció als principis de la moral i de la legislació'' (1789), en la qual va treballar per espai de quinze anys, és també l'obra fundacional de l'utilitarisme: el «útil» és el que procura plaer o evita el dolor al major nombre possible de persones, i d'aquest principi d'utilitat dedueix una concepció de la moral, el dret i el bon govern. L'obra és a més una crítica a la noció de [[dret natural]] i sosté que les lleis positives han de produir la felicitat del major nombre possible de ciutadans, mitjançant el [[càlcul utilitarista|càlcul utilitarista]]. Dels principis de l'utilitarisme i del càlcul utilitarista se segueix una [[ètica|ètica]] social vàlida per a l'individu i el mateix [[estat|Estat]], de manera que tant la [[justícia|justícia]] privada com la pública es regeixen pel mateix criteri del major bé per al major nombre.
  
 
Igual que [[Autor:Hume, David|Hume]] ([[Recurs:cita Hume 4|veg. citació]]), creu que la teoria de l'[[estat de naturalesa|estat de naturalesa]] no és més que una «rondalla» o una «ficció» i que parlar de drets naturals és «un contrasentit retòric».
 
Igual que [[Autor:Hume, David|Hume]] ([[Recurs:cita Hume 4|veg. citació]]), creu que la teoria de l'[[estat de naturalesa|estat de naturalesa]] no és més que una «rondalla» o una «ficció» i que parlar de drets naturals és «un contrasentit retòric».

Revisió del 20:47, 18 oct 2017

Bentham.gif

Avís: El títol a mostrar «Jeremy Bentham» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bentham, Jeremy».

Filòsof anglès, teòric del dret, la figura més important de l'utilitarisme anglès i iniciador del grup dels anomenats «filòsofs radicals», promotors de reformes socials, al qual van pertànyer també James Mill i el seu fill John Stuart Mill. Natural de Londres, va ser un nen precoç, que a tres anys sabia ja llatí; es va educar a Oxford i va estudiar dret, que no va exercir com a professió, perquè tenia una veu massa feble i perquè va preferir teoritzar sobre qüestions jurídiques. La seva obra més important, Introducció als principis de la moral i de la legislació (1789), en la qual va treballar per espai de quinze anys, és també l'obra fundacional de l'utilitarisme: el «útil» és el que procura plaer o evita el dolor al major nombre possible de persones, i d'aquest principi d'utilitat dedueix una concepció de la moral, el dret i el bon govern. L'obra és a més una crítica a la noció de dret natural i sosté que les lleis positives han de produir la felicitat del major nombre possible de ciutadans, mitjançant el càlcul utilitarista. Dels principis de l'utilitarisme i del càlcul utilitarista se segueix una ètica social vàlida per a l'individu i el mateix Estat, de manera que tant la justícia privada com la pública es regeixen pel mateix criteri del major bé per al major nombre.

Igual que Hume (veg. citació), creu que la teoria de l'estat de naturalesa no és més que una «rondalla» o una «ficció» i que parlar de drets naturals és «un contrasentit retòric».