Accions

Càlcul utilitarista

De Wikisofia

És l'aplicació del principi utilitarista del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als sentiments subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres –que Bentham anomena elements o dimensions del valor– que aquesta ha de considerar són: intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa (quan es tracta de considerar la tendència d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva extensió, és a dir, el nombre de persones que abasta.

El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de felicitat i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant per l'individu aïllat com per la societat i el mateix Estat. En aquest cas, el bé comú no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és socialment bona perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones.