Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Bello, Andrés»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Joan David" a "Juan David")
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bell
 
|Cognom=Bell
 
}}
 
}}
Polígrafo il·lustrat veneçolà, nascut a Caracas, considerat el «libertador intel·lectual d'Amèrica», en l'època en què s'inicia el procés de la independència. Inicia els estudis de dret i medicina, que abandona per integrar-se a treballs en l'Administració (1802), dedicant-se posteriorment a funcions diplomàtiques. Després de romandre un temps a Londres, passa a Xile on és nomenat rector del Col·legi de Santiago, reforma l'ensenyament públic i redacta el codi civil xilè. Publica escrits pedagògics i estudis erudits, a més de poemes, però sobretot ''Teoria de l'enteniment, ''primera part de ''Filosofia de l'enteniment ''(Santiago de Xile, 1881; pòstuma). En aquesta obra mostra la seva adhesió a les idees del [[sensualisme|sensualisme]] francès i de ''els [[ideòlegs|idéologues]]'' i, dins del seu ampli [[eclecticisme|eclecticisme]], que alguns prefereixen denominar «empirisme sensualista» ([[Autor:García Bacca, Joan David|J.D. García Bacca]]) i altres «realisme espiritualista» (A. Guy) i que potser és més aviat un «positivisme espiritualista», apareixen les seves aportacions més originals, com són la distinció de dos grans ''instints racionals'' -això és, el [[principi de causalitat|principi de causalitat]] i el principi empíric, o [[inducció|inducció]]-, base del coneixement obtingut per experiència; el desenvolupament, en concordança amb les teories de [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|Destut de Tracy]], de la teoria de les ''idees-signes, ''nocions que uneixen l'enteniment amb el llenguatge, i que són un primer esbós de [[semiòtica|semiòtica]] americana; el valor de l'[[error|error]] en [[lògica inductiva|lògica inductiva]], seguint els punts de vista de [[Autor:Herschel, John F.W.|Herschel]] i [[Autor:Whewell, William|Whewell]]. Malgrat el títol, aquesta obra conté també plantejaments de [[metafísica|metafísica]]. En [[ètica|ètica]] reflecteix influències de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] de [[Autor:Bentham, Jeremy|Bentham]] i l'espiritualisme eclèctic de [[Autor:Cousin, Victor|V. Cousin]].
+
Polígrafo il·lustrat veneçolà, nascut a Caracas, considerat el «libertador intel·lectual d'Amèrica», en l'època en què s'inicia el procés de la independència. Inicia els estudis de dret i medicina, que abandona per integrar-se a treballs en l'Administració (1802), dedicant-se posteriorment a funcions diplomàtiques. Després de romandre un temps a Londres, passa a Xile on és nomenat rector del Col·legi de Santiago, reforma l'ensenyament públic i redacta el codi civil xilè. Publica escrits pedagògics i estudis erudits, a més de poemes, però sobretot ''Teoria de l'enteniment, ''primera part de ''Filosofia de l'enteniment ''(Santiago de Xile, 1881; pòstuma). En aquesta obra mostra la seva adhesió a les idees del [[sensualisme|sensualisme]] francès i de ''els [[ideòlegs|idéologues]]'' i, dins del seu ampli [[eclecticisme|eclecticisme]], que alguns prefereixen denominar «empirisme sensualista» ([[Autor:García Bacca, Juan David|J.D. García Bacca]]) i altres «realisme espiritualista» (A. Guy) i que potser és més aviat un «positivisme espiritualista», apareixen les seves aportacions més originals, com són la distinció de dos grans ''instints racionals'' -això és, el [[principi de causalitat|principi de causalitat]] i el principi empíric, o [[inducció|inducció]]-, base del coneixement obtingut per experiència; el desenvolupament, en concordança amb les teories de [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|Destut de Tracy]], de la teoria de les ''idees-signes, ''nocions que uneixen l'enteniment amb el llenguatge, i que són un primer esbós de [[semiòtica|semiòtica]] americana; el valor de l'[[error|error]] en [[lògica inductiva|lògica inductiva]], seguint els punts de vista de [[Autor:Herschel, John F.W.|Herschel]] i [[Autor:Whewell, William|Whewell]]. Malgrat el títol, aquesta obra conté també plantejaments de [[metafísica|metafísica]]. En [[ètica|ètica]] reflecteix influències de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] de [[Autor:Bentham, Jeremy|Bentham]] i l'espiritualisme eclèctic de [[Autor:Cousin, Victor|V. Cousin]].
  
  

Revisió del 15:40, 19 abr 2015

AndresBello.jpg

Avís: El títol a mostrar «Andrés Bell» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bello, Andrés».

Polígrafo il·lustrat veneçolà, nascut a Caracas, considerat el «libertador intel·lectual d'Amèrica», en l'època en què s'inicia el procés de la independència. Inicia els estudis de dret i medicina, que abandona per integrar-se a treballs en l'Administració (1802), dedicant-se posteriorment a funcions diplomàtiques. Després de romandre un temps a Londres, passa a Xile on és nomenat rector del Col·legi de Santiago, reforma l'ensenyament públic i redacta el codi civil xilè. Publica escrits pedagògics i estudis erudits, a més de poemes, però sobretot Teoria de l'enteniment, primera part de Filosofia de l'enteniment (Santiago de Xile, 1881; pòstuma). En aquesta obra mostra la seva adhesió a les idees del sensualisme francès i de els idéologues i, dins del seu ampli eclecticisme, que alguns prefereixen denominar «empirisme sensualista» (J.D. García Bacca) i altres «realisme espiritualista» (A. Guy) i que potser és més aviat un «positivisme espiritualista», apareixen les seves aportacions més originals, com són la distinció de dos grans instints racionals -això és, el principi de causalitat i el principi empíric, o inducció-, base del coneixement obtingut per experiència; el desenvolupament, en concordança amb les teories de Destut de Tracy, de la teoria de les idees-signes, nocions que uneixen l'enteniment amb el llenguatge, i que són un primer esbós de semiòtica americana; el valor de l'error en lògica inductiva, seguint els punts de vista de Herschel i Whewell. Malgrat el títol, aquesta obra conté també plantejaments de metafísica. En ètica reflecteix influències de l'utilitarisme de Bentham i l'espiritualisme eclèctic de V. Cousin.


Veure filosofia llatinoamericana.