Diferència entre revisions de la pàgina «Banfi, Antonio»
De Wikisofia
m (bot: - Martinetti -difusor de la filosofia alemanya a Itàlia- i + Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i) |
m (bot: - de la [[Marburg, + de l'[[Marburg,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Banfi | |Cognom=Banfi | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià de | + | Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià de l'[[Marburg, escola de|escola de Marburg]] i després del [[marxisme|marxisme]], va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: ''L'home copernicà ''(1950); ''La recerca de la realitat'' (2 vols.1959, obra pòstuma) i ''Assaigs sobre el marxisme ''(1960, pòstuma). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=banfi.gif | |Imatge=banfi.gif | ||
Revisió del 18:53, 4 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «Antonio Banfi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Banfi, Antonio».
Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del neocriticisme kantià de l'escola de Marburg i després del marxisme, va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la fenomenologia de Husserl, va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: L'home copernicà (1950); La recerca de la realitat (2 vols.1959, obra pòstuma) i Assaigs sobre el marxisme (1960, pòstuma).