Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ars Magna»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Ramon Llull Títol d'una obra lògica de Ramon Llull, en la qual exposa el seu «ars combinatòria...».)
 
Línia 3: Línia 3:
 
Títol d'una obra lògica de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]], en la qual exposa el seu «[[ars combinatòria|art combinatòria]]», o art de poder expressar totes les veritats fonamentals de la [[fe|fe]], i els [[raonament|raonaments]] corresponents, per simples mitjans combinatoris, que en la seva intenció havia de constituir com un llenguatge universal que podria ser acceptat per tots els infidels (musulmans). De fet va dedicar a aquest tema uns quaranta tractats, dels quals destaquen una primera ''Ars magna primitiva'' (1274) i una segona'' Ars magna'' (1308), també anomenada ''Ars Generalis Ultima''. En ella, als atributs divins se'ls anomena «dignidades», i són nou: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. Aquestes dignidades són, al seu torn, principis absoluts que, combinats entre si i amb altres cinc conjunts de nou conceptes (principis relatius, qüestions, subjectes, virtuts i vicis), de forma mecànica, mitjançant diagrames i cercles que rotan uns entorn d'uns altres, donen lloc a un nombre limitat d'[[enunciat|enunciats]] i raonaments bàsics, a partir dels quals creia que podia realitzar raonaments més complexos.
 
Títol d'una obra lògica de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]], en la qual exposa el seu «[[ars combinatòria|art combinatòria]]», o art de poder expressar totes les veritats fonamentals de la [[fe|fe]], i els [[raonament|raonaments]] corresponents, per simples mitjans combinatoris, que en la seva intenció havia de constituir com un llenguatge universal que podria ser acceptat per tots els infidels (musulmans). De fet va dedicar a aquest tema uns quaranta tractats, dels quals destaquen una primera ''Ars magna primitiva'' (1274) i una segona'' Ars magna'' (1308), també anomenada ''Ars Generalis Ultima''. En ella, als atributs divins se'ls anomena «dignidades», i són nou: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. Aquestes dignidades són, al seu torn, principis absoluts que, combinats entre si i amb altres cinc conjunts de nou conceptes (principis relatius, qüestions, subjectes, virtuts i vicis), de forma mecànica, mitjançant diagrames i cercles que rotan uns entorn d'uns altres, donen lloc a un nombre limitat d'[[enunciat|enunciats]] i raonaments bàsics, a partir dels quals creia que podia realitzar raonaments més complexos.
  
Aquest art luliano, que no va produir cap efecte concret, va suposar algun desenvolupament de la [[lògica|lògica]]: es va conrear durant l'Edat Mitjana i el [[Renaixement|Renaixement]], i en el s. XVII no són pocs els llibres que tracten d'aquest tema; destaquen els de el jesuïta alemany, Athanasius Kircher (1601-1680), científic, matemàtic, criptógrafo i lulista, que en 1669 va publicar la importanteobra'' Ars magna sciendi sive combinatòria ''[El gran art de saber o combinatòria]. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va escriure als 19 anys una ''Dissertació sobre l'art combinatori'' (1666) en la qual es refereix a la ''Ars magna ''de Llull, que li hauria suggerit la idea d'un àlgebra universal, o d'una [[característica universal|''characteristica universalis.'']][[imatges de les rodes lulianas|Veure imatges de les rodes lulianes.]]
+
Aquest art luliano, que no va produir cap efecte concret, va suposar algun desenvolupament de la [[lògica|lògica]]: es va conrear durant l'Edat Mitjana i el [[Renaixement|Renaixement]], i en el s. XVII no són pocs els llibres que tracten d'aquest tema; destaquen els de el jesuïta alemany, Athanasius Kircher (1601-1680), científic, matemàtic, criptógrafo i lulista, que en 1669 va publicar la importanteobra'' Ars magna sciendi sive combinatòria ''[El gran art de saber o combinatòria]. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va escriure als 19 anys una ''Dissertació sobre l'art combinatori'' (1666) en la qual es refereix a la ''Ars magna ''de Llull, que li hauria suggerit la idea d'un àlgebra universal, o d'una [[característica universal|''characteristica universalis.'']]   [[imatges de les rodes lulianas|Veure imatges de les rodes lulianes més abaix ↓.]]
 +
 
 +
<center>___________________________________________________________
 +
[[File:280-a.png|400px]]
 +
[[File:280-b.png]]
 +
[[File:280-c.png|400px]]
 +
[[File:280-d.png|400px]]
 +
 
 +
<center>[[File:280-e.png|650px]]</center>
 +
</center>
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 18:42, 10 juny 2015

Ramon Llull

Títol d'una obra lògica de Ramon Llull, en la qual exposa el seu «art combinatòria», o art de poder expressar totes les veritats fonamentals de la fe, i els raonaments corresponents, per simples mitjans combinatoris, que en la seva intenció havia de constituir com un llenguatge universal que podria ser acceptat per tots els infidels (musulmans). De fet va dedicar a aquest tema uns quaranta tractats, dels quals destaquen una primera Ars magna primitiva (1274) i una segona Ars magna (1308), també anomenada Ars Generalis Ultima. En ella, als atributs divins se'ls anomena «dignidades», i són nou: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. Aquestes dignidades són, al seu torn, principis absoluts que, combinats entre si i amb altres cinc conjunts de nou conceptes (principis relatius, qüestions, subjectes, virtuts i vicis), de forma mecànica, mitjançant diagrames i cercles que rotan uns entorn d'uns altres, donen lloc a un nombre limitat d'enunciats i raonaments bàsics, a partir dels quals creia que podia realitzar raonaments més complexos.

Aquest art luliano, que no va produir cap efecte concret, va suposar algun desenvolupament de la lògica: es va conrear durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, i en el s. XVII no són pocs els llibres que tracten d'aquest tema; destaquen els de el jesuïta alemany, Athanasius Kircher (1601-1680), científic, matemàtic, criptógrafo i lulista, que en 1669 va publicar la importanteobra Ars magna sciendi sive combinatòria [El gran art de saber o combinatòria]. Leibniz va escriure als 19 anys una Dissertació sobre l'art combinatori (1666) en la qual es refereix a la Ars magna de Llull, que li hauria suggerit la idea d'un àlgebra universal, o d'una characteristica universalis. Veure imatges de les rodes lulianes més abaix ↓.

___________________________________________________________

280-a.png 280-b.png 280-c.png 280-d.png

280-e.png