Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Anarquisme epistemològic»

De Wikisofia

m (bot: - l' [[epistemologia|epis + l'[[epistemologia|epis)
m (bot: - epistemologia -la clàssica- basada + epistemologia –la clàssica– basada)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Postura epistemològica defensada per [[Autor:Feyerabend, Paul K.|Paul K. Feyerabend]] i provocadorament exposada en la seva obra ''Contra el mètode''. ''Esquema d'una teoria anarquista del coneixement'' (1970), on sosté que l'[[anarquisme|anarquisme]] pot ser una «base excel·lent» per l'[[epistemologia|epistemologia]] i la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]]. Segons aquest autor, es pot dir que totes les regles metodològiques han estat alguna vegada incomplides amb èxit en la [[història de la ciència|història de la ciència]] i que ni tan sols pot afirmar-se que les [[teoria|teories]] s'acceptin o rebutgin d'acord amb els fets segons estableix el principi de [[confirmació|confirmació]]; en ciència ha de valer (metodològicament) tot i no és possible justificar una teoria més que comparant-la amb unes altres. Una epistemologia -la clàssica- basada en una metodologia normativa seria fins i tot un obstacle pel [[Recurs:desenvolupament científic|progrés de la ciència]], ja que en tota la història de la ciència mai hi ha hagut períodes de [[ciència normal|ciència normal]]. La ciència no és l'únic paradigma de [[racionalitat|racionalitat]], i no existeix [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre ciència i no ciència; atenint-nos als resultats, la ciència no és l'única a aportar beneficis a la humanitat: també ho han fet les [[ideologia|ideologies]]. La ciència és només una de les moltes ideologies que impulsen a la societat i com tal ha de ser tractada.
+
Postura epistemològica defensada per [[Autor:Feyerabend, Paul K.|Paul K. Feyerabend]] i provocadorament exposada en la seva obra ''Contra el mètode''. ''Esquema d'una teoria anarquista del coneixement'' (1970), on sosté que l'[[anarquisme|anarquisme]] pot ser una «base excel·lent» per l'[[epistemologia|epistemologia]] i la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]]. Segons aquest autor, es pot dir que totes les regles metodològiques han estat alguna vegada incomplides amb èxit en la [[història de la ciència|història de la ciència]] i que ni tan sols pot afirmar-se que les [[teoria|teories]] s'acceptin o rebutgin d'acord amb els fets segons estableix el principi de [[confirmació|confirmació]]; en ciència ha de valer (metodològicament) tot i no és possible justificar una teoria més que comparant-la amb unes altres. Una epistemologia –la clàssica– basada en una metodologia normativa seria fins i tot un obstacle pel [[Recurs:desenvolupament científic|progrés de la ciència]], ja que en tota la història de la ciència mai hi ha hagut períodes de [[ciència normal|ciència normal]]. La ciència no és l'únic paradigma de [[racionalitat|racionalitat]], i no existeix [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre ciència i no ciència; atenint-nos als resultats, la ciència no és l'única a aportar beneficis a la humanitat: també ho han fet les [[ideologia|ideologies]]. La ciència és només una de les moltes ideologies que impulsen a la societat i com tal ha de ser tractada.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 19:43, 16 set 2017

Postura epistemològica defensada per Paul K. Feyerabend i provocadorament exposada en la seva obra Contra el mètode. Esquema d'una teoria anarquista del coneixement (1970), on sosté que l'anarquisme pot ser una «base excel·lent» per l'epistemologia i la filosofia de la ciència. Segons aquest autor, es pot dir que totes les regles metodològiques han estat alguna vegada incomplides amb èxit en la història de la ciència i que ni tan sols pot afirmar-se que les teories s'acceptin o rebutgin d'acord amb els fets segons estableix el principi de confirmació; en ciència ha de valer (metodològicament) tot i no és possible justificar una teoria més que comparant-la amb unes altres. Una epistemologia –la clàssica– basada en una metodologia normativa seria fins i tot un obstacle pel progrés de la ciència, ja que en tota la història de la ciència mai hi ha hagut períodes de ciència normal. La ciència no és l'únic paradigma de racionalitat, i no existeix criteri de demarcació entre ciència i no ciència; atenint-nos als resultats, la ciència no és l'única a aportar beneficis a la humanitat: també ho han fet les ideologies. La ciència és només una de les moltes ideologies que impulsen a la societat i com tal ha de ser tractada.