Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Abstraccions»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Afirmacions sobre entitats abstractes. Si abstracte es diu dels termes, les abstraccions són, pròpiament, enunciats. Pod...».)
 
m (bot: - esfera, plànol, + esfera, pla,)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Afirmacions sobre entitats abstractes. Si [[abstracte|abstracte]] es diu dels termes, les abstraccions són, pròpiament, [[enunciat|enunciats]]. Poden ser veritats [[a priori |''a priori'']] o [[veritat analítica|analítiques]], com les afirmacions de les matemàtiques sobre els seus objectes ideals -per exemple, esfera, plànol, [[nombre|nombre]]- que no existeixen ni poden existir en l'espai-temps, o bé veritats [[a priori |''a posteriori'']] o [[veritat sintètica|sintètiques]], com les de les matemàtiques aplicades o les generalitzacions sobre coses del món sensible. Normalment es diferencien de les [[idealitzacions|idealitzacions]].
+
Afirmacions sobre entitats abstractes. Si [[abstracte|abstracte]] es diu dels termes, les abstraccions són, pròpiament, [[enunciat|enunciats]]. Poden ser veritats [[a priori |''a priori'']] o [[veritat analítica|analítiques]], com les afirmacions de les matemàtiques sobre els seus objectes ideals –per exemple, esfera, pla, [[nombre|nombre]]que no existeixen ni poden existir en l'espai-temps, o bé veritats [[a priori |''a posteriori'']] o [[veritat sintètica|sintètiques]], com les de les matemàtiques aplicades o les generalitzacions sobre coses del món sensible. Normalment es diferencien de les [[idealitzacions|idealitzacions]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 08:08, 7 feb 2018

Afirmacions sobre entitats abstractes. Si abstracte es diu dels termes, les abstraccions són, pròpiament, enunciats. Poden ser veritats a priori o analítiques, com les afirmacions de les matemàtiques sobre els seus objectes ideals –per exemple, esfera, pla, nombre– que no existeixen ni poden existir en l'espai-temps, o bé veritats a posteriori o sintètiques, com les de les matemàtiques aplicades o les generalitzacions sobre coses del món sensible. Normalment es diferencien de les idealitzacions.