Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ídols»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::εἴδωλα ''eídola, ''imatges)</small> Aquest terme té, almenys, tres significats diferents: '''A)''' En l'àm...».)
 
m (Text de reemplaçament - "baconiano" a "baconià")
Línia 18: Línia 18:
 
La idea de saber com a coneixement útil i la de mètode per al coneixement científic són les dues grans aportacions de Bacon a la història del pensament. Va criticar la lògica aristotèlica com a incapaç de proporcionar coneixement científic i va proposar una teoria pròpia del [[mètode científic|mètode científic]]: cal començar recollint dades observacionals, en els quals s'observaran atentament relacions i correlacions que permetin extreure principis generals, dels quals, al seu torn, s'extrauran principis encara més amplis. És, doncs, pròpiament una [[inducció|inducció]], no una [[deducció|deducció]] com era l'ideal de ciència d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. En el moment de recollida de dades, cal alliberar a la ment de tots els prejudicis o ''ídols'' que impedirien una bona anàlisi d'aquells ([[Recurs:Francis Bacon: la teoria dels ídols|veure text]] ).
 
La idea de saber com a coneixement útil i la de mètode per al coneixement científic són les dues grans aportacions de Bacon a la història del pensament. Va criticar la lògica aristotèlica com a incapaç de proporcionar coneixement científic i va proposar una teoria pròpia del [[mètode científic|mètode científic]]: cal començar recollint dades observacionals, en els quals s'observaran atentament relacions i correlacions que permetin extreure principis generals, dels quals, al seu torn, s'extrauran principis encara més amplis. És, doncs, pròpiament una [[inducció|inducció]], no una [[deducció|deducció]] com era l'ideal de ciència d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. En el moment de recollida de dades, cal alliberar a la ment de tots els prejudicis o ''ídols'' que impedirien una bona anàlisi d'aquells ([[Recurs:Francis Bacon: la teoria dels ídols|veure text]] ).
  
També [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], en insistir en la necessitat de partir d'un principi immediat, el [[cogito|''cogito'']], volia eliminar tot [[prejudici|prejudici]] o tot ''ídol'' en el sentit baconiano. En aquest sentit poden distingir-se diversos tipus de [[pressupost|pressuposats]], que generalment s'agrupen en:
+
També [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], en insistir en la necessitat de partir d'un principi immediat, el [[cogito|''cogito'']], volia eliminar tot [[prejudici|prejudici]] o tot ''ídol'' en el sentit baconià. En aquest sentit poden distingir-se diversos tipus de [[pressupost|pressuposats]], que generalment s'agrupen en:
 
*pressupostos físics (la suposició de la isotropia de l'espai, o la suposició de la uniformitat causal, per exemple, que va ser destacada per Hume),
 
*pressupostos físics (la suposició de la isotropia de l'espai, o la suposició de la uniformitat causal, per exemple, que va ser destacada per Hume),
 
*pressupostos cognoscitius (que fan referència a les condicions de validesa del coneixement
 
*pressupostos cognoscitius (que fan referència a les condicions de validesa del coneixement

Revisió del 23:10, 11 març 2015

(del grec εἴδωλα eídola, imatges)

Aquest terme té, almenys, tres significats diferents:

A) En l'àmbit de les creences religioses, màgiques o animistes, els ídols són aquells objectes que efectuen una ocupació sagrada de l'espai, i que provoquen una actitud de devoció i culte. En aquest sentit, la idolatria és el culte als ídols. Aquests ídols poden ser imatges de qualsevol material (fang, marbre, fusta, metall, etc.) i, fins i tot, en determinades creences, poden considerar-se ídols certs objectes naturals. En tant que meres imatges, la seva capacitat per expressar l'sagrat ha d'entendre's en el context de tot un sistema de creences, i revela aspectes de formació del simbòlic.

B) En la filosofia de Demòcrit, de Lucreci i els estoics, els ídols (entesos en el seu significat etimològic) són les imatges que es formen en la sensació i en el pensament, i que procedeixen del món extern.

Francis Bacon

C) Per a Francis Bacon, són prejudicis o errors que dificulten o impossibiliten un autèntic coneixement de la naturalesa i, per a ell, l'eliminació d'aquestes fonts d'error és prèvia a una adequada fonamentació del saber. Bacon considera quatre tipus d'ídols:

  1. els idola tribus o ídols de la tribuse deuen a la naturalesa humana mateixa, i són tendències naturals en tot individu, com confondre la realitat amb el desig o l'engany dels sentits. Els ídols de la tribu són els errors en què la ment cau per causa de la seva mateixa naturalesa, procliu a treure precipitadament conclusions, a trobar regularitats on no n'hi ha, a confondre idees amb dades, a ser massa crèdul, etc.
  2. els idola specus o ídols de la caverna són tendències que depenen de l'educació, els hàbits i la manera de ser de cadascun.
  3. els idola fori, o ídols del mercat o de la plaça, es deuen a les relacions socials, i el seu origen està en un ús incorrecte del llenguatge, és a dir, sorgeixen per usar un llenguatge ordinari inadequat per al coneixement científic.
  4. els idola theatri, o ídols del teatre procedeixen dels errors de raonament, de les falses filosofies i de les falses creences fundades en l'argument d'autoritat o produïts per la fidelitat acrítica als sistemes filosòfics.

La idea de saber com a coneixement útil i la de mètode per al coneixement científic són les dues grans aportacions de Bacon a la història del pensament. Va criticar la lògica aristotèlica com a incapaç de proporcionar coneixement científic i va proposar una teoria pròpia del mètode científic: cal començar recollint dades observacionals, en els quals s'observaran atentament relacions i correlacions que permetin extreure principis generals, dels quals, al seu torn, s'extrauran principis encara més amplis. És, doncs, pròpiament una inducció, no una deducció com era l'ideal de ciència d' Aristòtil. En el moment de recollida de dades, cal alliberar a la ment de tots els prejudicis o ídols que impedirien una bona anàlisi d'aquells (veure text ).

També Descartes, en insistir en la necessitat de partir d'un principi immediat, el cogito, volia eliminar tot prejudici o tot ídol en el sentit baconià. En aquest sentit poden distingir-se diversos tipus de pressuposats, que generalment s'agrupen en:

  • pressupostos físics (la suposició de la isotropia de l'espai, o la suposició de la uniformitat causal, per exemple, que va ser destacada per Hume),
  • pressupostos cognoscitius (que fan referència a les condicions de validesa del coneixement
  • pressuposats lògics.

Aquests pressupostos han de distingir-se de les meres suposicions, però ha de tenir-se en compte que, segons Collingwood, tota suposició implica ja una pressuposició. D'aquesta manera, la mateixes hipòtesis i suposicions de la ciència es basen, en cada època, als pressupostos vigents en la seva corresponent etapa històrica. Per a aquest autor, llavors, la metafísica és l'estudi dels pressupostos absoluts que, en cada època històrica, dirigeixen el pensament.


Veure prejudicis, pressuposats.