Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Geni maligne, hipòtesi del»

De Wikisofia

m (bot: - per arribar a + per a arribar a)
m (bot: - dència|evidència]], això és, + dència|evidència]], és a dir,)
 
Línia 2: Línia 2:
 
[[Image:descart8.gif|200px|René Descartes]]
 
[[Image:descart8.gif|200px|René Descartes]]
  
Hipòtesi que suposa l'existència d'un ''daimon'' o ''geni ''-entitat superior als homes- la finalitat dels quals és la de provocar l'extraviament i l'engany d'aquests. Aquesta hipòtesi no implica, en absolut, la creença en l'existència de tal entitat, sinó que solament es postula com a mitjà per, portant la suposició fins al límit, extreure les conseqüències que es derivarien d'ella. [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], en el procés del seu rigorós dubte metòdic formula aquesta hipòtesi per a arribar a determinar què pot creure's amb certesa absoluta, fins i tot en el cas que existís realment l'hipotètic geni maligne. En aquest procés, Descartes, per a intentar trobar aquesta veritat absolutament indubtable, dubte metòdic i sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels [[sentits|sentits]], dels [[raonament|raonaments]], que de vegades no són més que [[paralogisme|paralogismes]] o raonaments aparents de fet falsos, dels [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de [[certesa|certesa]], de la sensatesa de la [[raó|raó]] i fins de la mateixa [[evidència|evidència]], això és, de la pròpia [[consciència|consciència]]: per això sosté que no és impossible que [[Déu|Déu]] li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», arter, enganyador, poderós i astutíssim, que l'obliga a tenir per veritable la falsedat (veg. [[Recurs:Descartes: el geni maligne|text]] 1 i [[Recurs:Descartes: superació del dubte hiperbòlic|text]] 2). El final del procés es culmina amb el descobriment de la certesa absoluta i indubtable, segons Descartes, que és la que s'exposa en la seva concepció del [[cogito|cogito]]: penso,  per tant existeixo.
+
Hipòtesi que suposa l'existència d'un ''daimon'' o ''geni ''-entitat superior als homes- la finalitat dels quals és la de provocar l'extraviament i l'engany d'aquests. Aquesta hipòtesi no implica, en absolut, la creença en l'existència de tal entitat, sinó que solament es postula com a mitjà per, portant la suposició fins al límit, extreure les conseqüències que es derivarien d'ella. [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], en el procés del seu rigorós dubte metòdic formula aquesta hipòtesi per a arribar a determinar què pot creure's amb certesa absoluta, fins i tot en el cas que existís realment l'hipotètic geni maligne. En aquest procés, Descartes, per a intentar trobar aquesta veritat absolutament indubtable, dubte metòdic i sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels [[sentits|sentits]], dels [[raonament|raonaments]], que de vegades no són més que [[paralogisme|paralogismes]] o raonaments aparents de fet falsos, dels [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de [[certesa|certesa]], de la sensatesa de la [[raó|raó]] i fins de la mateixa [[evidència|evidència]], és a dir, de la pròpia [[consciència|consciència]]: per això sosté que no és impossible que [[Déu|Déu]] li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», arter, enganyador, poderós i astutíssim, que l'obliga a tenir per veritable la falsedat (veg. [[Recurs:Descartes: el geni maligne|text]] 1 i [[Recurs:Descartes: superació del dubte hiperbòlic|text]] 2). El final del procés es culmina amb el descobriment de la certesa absoluta i indubtable, segons Descartes, que és la que s'exposa en la seva concepció del [[cogito|cogito]]: penso,  per tant existeixo.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió de 13:22, 4 juny 2018

René Descartes

Hipòtesi que suposa l'existència d'un daimon o geni -entitat superior als homes- la finalitat dels quals és la de provocar l'extraviament i l'engany d'aquests. Aquesta hipòtesi no implica, en absolut, la creença en l'existència de tal entitat, sinó que solament es postula com a mitjà per, portant la suposició fins al límit, extreure les conseqüències que es derivarien d'ella. Descartes, en el procés del seu rigorós dubte metòdic formula aquesta hipòtesi per a arribar a determinar què pot creure's amb certesa absoluta, fins i tot en el cas que existís realment l'hipotètic geni maligne. En aquest procés, Descartes, per a intentar trobar aquesta veritat absolutament indubtable, dubte metòdic i sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels sentits, dels raonaments, que de vegades no són més que paralogismes o raonaments aparents de fet falsos, dels enunciats analítics, com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de certesa, de la sensatesa de la raó i fins de la mateixa evidència, és a dir, de la pròpia consciència: per això sosté que no és impossible que Déu li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», arter, enganyador, poderós i astutíssim, que l'obliga a tenir per veritable la falsedat (veg. text 1 i text 2). El final del procés es culmina amb el descobriment de la certesa absoluta i indubtable, segons Descartes, que és la que s'exposa en la seva concepció del cogito: penso, per tant existeixo.