Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ecofeminisme»

De Wikisofia

Línia 2: Línia 2:
 
Forma de [[feminisme|feminisme]] que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura [[patriarcat|patriarcal]] ([[Recurs:Primavesi, Anne: ecologia i feminisme|veg. text]]). L'ecofeminisme parteix de la idea d'«[[ecologia]]», [[cultura|culturalment]] entesa com a rebuig a interpretar el [[món|món]] com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents uneixis d'unes altres. El terme ecofeminisme va ser creat per Françoise d'Eaubonne l'any 1974 en la seva obra ''Le féminisme ou la mort''  (1974) que uneix la lluita contra el patriarcat a la lluita de la defensa ecològica. Altres autores importants són:  Susan Griffin, Miriam Simos [Starhawk], Vandana Shiva).  
 
Forma de [[feminisme|feminisme]] que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura [[patriarcat|patriarcal]] ([[Recurs:Primavesi, Anne: ecologia i feminisme|veg. text]]). L'ecofeminisme parteix de la idea d'«[[ecologia]]», [[cultura|culturalment]] entesa com a rebuig a interpretar el [[món|món]] com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents uneixis d'unes altres. El terme ecofeminisme va ser creat per Françoise d'Eaubonne l'any 1974 en la seva obra ''Le féminisme ou la mort''  (1974) que uneix la lluita contra el patriarcat a la lluita de la defensa ecològica. Altres autores importants són:  Susan Griffin, Miriam Simos [Starhawk], Vandana Shiva).  
  
Eaubonne, en oposició a Beauvoir, va elaborar  el Moviment Ecologisme-Feminisme (1978), amb una clara orientació maternalista  i basada en el feminisme de la diferència. L’ecofeminisme reivindica el lligam entre dona i natura com a forces creadores de la vida. La dona és explotada per les mateixes raons que ho és la natura i d’aquí que el combat en contra de l'extractivisme de la terra impliqui també una lluita contra el model masclista de la dominació. La dominació masculina està en el rerefons de l’agressió a la terra. Racisme, colonialisme, especisme i sexisme són diferents rostres del masclisme perquè analitzen el món des del punt de vista de l’agressió.<ref>http://www.alcoberro.info/pensament-de-gènere-un-mapa.html</ref>
+
Eaubonne, en oposició a Beauvoir, va elaborar  el Moviment Ecologisme-Feminisme (1978), amb una clara orientació maternalista  i basada en el feminisme de la diferència. «L’ecofeminisme reivindica el lligam entre dona i natura com a forces creadores de la vida. La dona és explotada per les mateixes raons que ho és la natura i d’aquí que el combat en contra de l'extractivisme de la terra impliqui també una lluita contra el model masclista de la dominació. La dominació masculina està en el rerefons de l’agressió a la terra. Racisme, colonialisme, especisme i sexisme són diferents rostres del masclisme perquè analitzen el món des del punt de vista de l’agressió».<ref>http://www.alcoberro.info/pensament-de-gènere-un-mapa.html</ref>
  
 
Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments [[Feminisme|feministes]], sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el ''Congrés de Dones sobre el Medi ambient ''i apareixen obres com a ''Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si'', de Susan Griffith, i ''Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical'', de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és ''La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica'' (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia.
 
Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments [[Feminisme|feministes]], sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el ''Congrés de Dones sobre el Medi ambient ''i apareixen obres com a ''Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si'', de Susan Griffith, i ''Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical'', de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és ''La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica'' (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia.

Revisió del 13:56, 17 març 2020

Forma de feminisme que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura patriarcal (veg. text). L'ecofeminisme parteix de la idea d'«ecologia», culturalment entesa com a rebuig a interpretar el món com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents uneixis d'unes altres. El terme ecofeminisme va ser creat per Françoise d'Eaubonne l'any 1974 en la seva obra Le féminisme ou la mort (1974) que uneix la lluita contra el patriarcat a la lluita de la defensa ecològica. Altres autores importants són: Susan Griffin, Miriam Simos [Starhawk], Vandana Shiva).

Eaubonne, en oposició a Beauvoir, va elaborar el Moviment Ecologisme-Feminisme (1978), amb una clara orientació maternalista i basada en el feminisme de la diferència. «L’ecofeminisme reivindica el lligam entre dona i natura com a forces creadores de la vida. La dona és explotada per les mateixes raons que ho és la natura i d’aquí que el combat en contra de l'extractivisme de la terra impliqui també una lluita contra el model masclista de la dominació. La dominació masculina està en el rerefons de l’agressió a la terra. Racisme, colonialisme, especisme i sexisme són diferents rostres del masclisme perquè analitzen el món des del punt de vista de l’agressió».[1]

Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments feministes, sobretot de tipus cultural, en els moviments ecologistes; en 1978, se celebra en Albany, Estats Units, el Congrés de Dones sobre el Medi ambient i apareixen obres com a Dona i Naturalesa. El fragor en el seu si, de Susan Griffith, i Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical, de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és La mort de la naturalesa. Dones, ecologia i revolució científica (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia.

Els Estats Units i Alemanya són els països en què l'ecofemisme es formula d'una manera més radical.