Diferència entre revisions de la pàgina «Individualisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Actitud vital i teòrica que tendeix a destacar la importància de l'individu enfront del grup, la societat o col·lecti...».) |
m (bot: - formes, tant socials com a filosòfiques + formes, tan socials com filosòfiques) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Actitud vital i teòrica que tendeix a destacar la importància de l'[[individu|individu]] enfront del grup, la [[societat|societat]] o col·lectivitat, tant en un aspecte [[ontologia|ontològic]] com en un aspecte ètic-social; com a postura teòrica s'enfronta a les diverses formes, | + | Actitud vital i teòrica que tendeix a destacar la importància de l'[[individu|individu]] enfront del grup, la [[societat|societat]] o col·lectivitat, tant en un aspecte [[ontologia|ontològic]] com en un aspecte ètic-social; com a postura teòrica s'enfronta a les diverses formes, tan socials com filosòfiques o ideològiques, del seu oposat el col·lectivisme. En l'aspecte ontològic, se suposa que l'individu és anterior a qualsevol forma d'agrupació, societat i institució, de manera que cap d'aquestes coses tindria sentit sense la preservació íntegra de les parts individuals que les componen. En l'aspecte ètic-social, l'individu i els seus drets es consideren com el [[valor|valor]] suprem enfront de qualsevol domini de les formes col·lectives d'organització social: [[estat|Estat]], Església, institució social, etc. L'individualisme apareix en l'època moderna, i amb el [[Renaixement|Renaixement]], la reforma protestant i la [[Il·lustració|Il·lustració]] adquireix major importància i projecció universal. El [[liberalisme|liberalisme]] polític, que enfonsa les seves arrels en la filosofia política de [[Autor:Locke, John|Locke]], dels il·lustrats i en els plantejaments econòmics del lliurecanvisme anglès, ha estat el defensor històric dels drets i de la llibertat de l'individu en la societat democràtica, tal com han estat recollits a les Declaracions dels [[drets humans|Drets de l'Home]] i del ciutadà o dels drets humans. També els sistemes filosòfics han estat un reflex de l'individualisme o del col·lectivisme de la pròpia època, o bé han influït en ells. Així, han estat impulsors de l'individualisme grans autors de l'[[empirisme|empirisme]] anglès, com [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] o [[Autor:Locke, John|Locke]], o de la il·lustració francesa i alemanya, com [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]] i [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], i filòsofs [[existencialisme|existencialistes]] o [[vitalisme|vitalistes]], com [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]] i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], que van reaccionar contra les línies generalitzadores i colectivizadoras de l'idealisme alemany, de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot. Tant el [[marxisme|marxisme]] com l'[[estructuralisme|estructuralisme]] poden considerar-se com l'antítesi més directa de l'individualisme. |
M. Stirner, en ''L'únic i la seva propietat ''(1845), defensa una forma extrema d'individualisme. | M. Stirner, en ''L'únic i la seva propietat ''(1845), defensa una forma extrema d'individualisme. |
Revisió del 15:41, 22 ago 2017
Actitud vital i teòrica que tendeix a destacar la importància de l'individu enfront del grup, la societat o col·lectivitat, tant en un aspecte ontològic com en un aspecte ètic-social; com a postura teòrica s'enfronta a les diverses formes, tan socials com filosòfiques o ideològiques, del seu oposat el col·lectivisme. En l'aspecte ontològic, se suposa que l'individu és anterior a qualsevol forma d'agrupació, societat i institució, de manera que cap d'aquestes coses tindria sentit sense la preservació íntegra de les parts individuals que les componen. En l'aspecte ètic-social, l'individu i els seus drets es consideren com el valor suprem enfront de qualsevol domini de les formes col·lectives d'organització social: Estat, Església, institució social, etc. L'individualisme apareix en l'època moderna, i amb el Renaixement, la reforma protestant i la Il·lustració adquireix major importància i projecció universal. El liberalisme polític, que enfonsa les seves arrels en la filosofia política de Locke, dels il·lustrats i en els plantejaments econòmics del lliurecanvisme anglès, ha estat el defensor històric dels drets i de la llibertat de l'individu en la societat democràtica, tal com han estat recollits a les Declaracions dels Drets de l'Home i del ciutadà o dels drets humans. També els sistemes filosòfics han estat un reflex de l'individualisme o del col·lectivisme de la pròpia època, o bé han influït en ells. Així, han estat impulsors de l'individualisme grans autors de l'empirisme anglès, com Hobbes o Locke, o de la il·lustració francesa i alemanya, com Rousseau i Kant, i filòsofs existencialistes o vitalistes, com Kierkegaard i Nietzsche, que van reaccionar contra les línies generalitzadores i colectivizadoras de l'idealisme alemany, de Hegel, sobretot. Tant el marxisme com l'estructuralisme poden considerar-se com l'antítesi més directa de l'individualisme.
M. Stirner, en L'únic i la seva propietat (1845), defensa una forma extrema d'individualisme.