Diferència entre revisions de la pàgina «Vasconcelos, José»
De Wikisofia
m (bot: -fílósofos +filòsofs) |
m (bot: - blanca–, això és, + blanca–, és a dir,) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Vasconcelos | |Cognom=Vasconcelos | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof mexicà, de tendència [[Autor:Bergson, Henri|bergsoniana]], nascut a Oaxaca. Va exercir inicialment l'advocacia, que va abandonar per a dedicar-se a la filosofia i a activitats literàries i polítiques Va ser membre del cercle de filòsofs i escriptors que van fundar la | + | Filòsof mexicà, de tendència [[Autor:Bergson, Henri|bergsoniana]], nascut a Oaxaca. Va exercir inicialment l'advocacia, que va abandonar per a dedicar-se a la filosofia i a activitats literàries i polítiques. Va ser membre del cercle de filòsofs i escriptors que van fundar la revista «Saba Moderna» i després l'Ateneu de la Joventut i, posteriorment, rector de la UNAM i candidat a la presidència de la República (1929); el seu fracàs en la política li va portar a abandonar-la. Va fer grans viatges per tot Amèrica, per Europa i Àsia i, a la seva tornada a Mèxic, va ser nomenat Director de la Biblioteca Nacional. Influït sobretot per la filosofia francesa, i especialment [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]], Maine de [[Autor:Biran, Maine de|Biran]] i [[Autor:Boutroux, Emile|Boutroux]], però també per [[Autor:Plató|Plató]], [[Autor:Plotí|Plotí]], [[Autor:Schopenhauer, Arthur|Schopenahuer]] i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], expressa amb la seva filosofia –definida fonamentalment com un «monisme estètic»– una oposició frontal al [[positivisme|positivimo]] de la seva època, la qual cosa suposa una tornada a la [[metafísica|metafísica]] i a l'exaltació dels valors de l'esperit humà. |
− | Atribueix a l'[[emoció|emoció]] el paper d'òrgan del saber, capaç de donar sentit, com a ''res significans'', al real, ''res extensa'', juntament amb l'enteniment, ''res cogitans'', i atorga al «mètode emocional» la possibilitat d'aconseguir l'[[absolut|absolut]]; res té veritable sentit, si no és captat a través de l'emoció estètica. Les seves tres aportacions filosòfiques més originals són: l'[[a priori |''apriori'']]'' estètic'', pel qual s'atribueix bellesa al fenomen amb les formes de ritme, melodia, harmonia i contrapunt; la ''coordinació mental, ''que dóna unitat a l'heterogeni de l'objecte contemplat; i la necessitat de la ''intuïció estètica'', única capaç de captar aquesta síntesi harmònica i estètica d'elements heterogénos, que cal afegir forçosament a la mera comprensió lògica del món. Per això l'[[estètica|estètica]] no és, per a ell, simplement la ciència del bell, sinó la ciència que transforma coses i objectes en esperit. D'aquesta emoció estètica, que dóna sentit al món, fa curiosament subjecte preferent, a la «raça còsmica» –síntesi i mestissatge de totes les races, que cal afegir a les quatre fonamentals: negra, índia, mongol i blanca–, | + | Atribueix a l'[[emoció|emoció]] el paper d'òrgan del saber, capaç de donar sentit, com a ''res significans'', al real, ''res extensa'', juntament amb l'enteniment, ''res cogitans'', i atorga al «mètode emocional» la possibilitat d'aconseguir l'[[absolut|absolut]]; res té veritable sentit, si no és captat a través de l'emoció estètica. Les seves tres aportacions filosòfiques més originals són: l'[[a priori |''apriori'']]'' estètic'', pel qual s'atribueix bellesa al fenomen amb les formes de ritme, melodia, harmonia i contrapunt; la ''coordinació mental, ''que dóna unitat a l'heterogeni de l'objecte contemplat; i la necessitat de la ''intuïció estètica'', única capaç de captar aquesta síntesi harmònica i estètica d'elements heterogénos, que cal afegir forçosament a la mera comprensió lògica del món. Per això l'[[estètica|estètica]] no és, per a ell, simplement la ciència del bell, sinó la ciència que transforma coses i objectes en esperit. D'aquesta emoció estètica, que dóna sentit al món, fa curiosament subjecte preferent, a la «raça còsmica» –síntesi i mestissatge de totes les races, que cal afegir a les quatre fonamentals: negra, índia, mongol i blanca–, és a dir, a la civilització llatinoamericana, a la qual incumbeix una missió universalitzadora. Manté tant per a la filosofia com per a la vida una finalitat preferentment ètica. |
− | + | Vegeu [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. | |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=vasconce.gif | |Imatge=vasconce.gif |
Revisió de 13:21, 4 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «José Vasconcelos» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Vasconcelos, José».
Filòsof mexicà, de tendència bergsoniana, nascut a Oaxaca. Va exercir inicialment l'advocacia, que va abandonar per a dedicar-se a la filosofia i a activitats literàries i polítiques. Va ser membre del cercle de filòsofs i escriptors que van fundar la revista «Saba Moderna» i després l'Ateneu de la Joventut i, posteriorment, rector de la UNAM i candidat a la presidència de la República (1929); el seu fracàs en la política li va portar a abandonar-la. Va fer grans viatges per tot Amèrica, per Europa i Àsia i, a la seva tornada a Mèxic, va ser nomenat Director de la Biblioteca Nacional. Influït sobretot per la filosofia francesa, i especialment Bergson, Maine de Biran i Boutroux, però també per Plató, Plotí, Schopenahuer i Nietzsche, expressa amb la seva filosofia –definida fonamentalment com un «monisme estètic»– una oposició frontal al positivimo de la seva època, la qual cosa suposa una tornada a la metafísica i a l'exaltació dels valors de l'esperit humà.
Atribueix a l'emoció el paper d'òrgan del saber, capaç de donar sentit, com a res significans, al real, res extensa, juntament amb l'enteniment, res cogitans, i atorga al «mètode emocional» la possibilitat d'aconseguir l'absolut; res té veritable sentit, si no és captat a través de l'emoció estètica. Les seves tres aportacions filosòfiques més originals són: l'apriori estètic, pel qual s'atribueix bellesa al fenomen amb les formes de ritme, melodia, harmonia i contrapunt; la coordinació mental, que dóna unitat a l'heterogeni de l'objecte contemplat; i la necessitat de la intuïció estètica, única capaç de captar aquesta síntesi harmònica i estètica d'elements heterogénos, que cal afegir forçosament a la mera comprensió lògica del món. Per això l'estètica no és, per a ell, simplement la ciència del bell, sinó la ciència que transforma coses i objectes en esperit. D'aquesta emoció estètica, que dóna sentit al món, fa curiosament subjecte preferent, a la «raça còsmica» –síntesi i mestissatge de totes les races, que cal afegir a les quatre fonamentals: negra, índia, mongol i blanca–, és a dir, a la civilització llatinoamericana, a la qual incumbeix una missió universalitzadora. Manté tant per a la filosofia com per a la vida una finalitat preferentment ètica.
Vegeu filosofia llatinoamericana.