Diferència entre revisions de la pàgina «Samkhya»
De Wikisofia
m (bot: - tot quant existeix + tot el que existeix) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En el ''Bhagavad-Gita'' aquest terme designa el camí del [[coneixement|coneixement]] i del [[raonament|raonament]], i a partir del segle IV passa a designar una de les escoles fonamentals del pensament hindú que es caracteritza per defensar una forma de [[dualisme|dualisme]] [[ateisme|ateu]], segons la qual tot el que existeix és fruit de la interacció de dues substàncies o forces oposades, encara que ambdues eternes i infinites: la [[naturalesa|naturalesa]] (''prakrti'') i l'[[esperit|esperit]] (''purusa''). En aquest sistema no hi ha cabuda per a cap déu ni cap entitat transcendent ni reguladora. Tot el natural sorgeix de la naturalesa i a ella torna segons un cicle de [[Autor:Nietzsche, Friedrich|tornada eterna]]. L'home, | + | En el ''Bhagavad-Gita'' aquest terme designa el camí del [[coneixement|coneixement]] i del [[raonament|raonament]], i a partir del segle IV passa a designar una de les escoles fonamentals del pensament hindú que es caracteritza per defensar una forma de [[dualisme|dualisme]] [[ateisme|ateu]], segons la qual tot el que existeix és fruit de la interacció de dues substàncies o forces oposades, encara que ambdues eternes i infinites: la [[naturalesa|naturalesa]] (''prakrti'') i l'[[esperit|esperit]] (''purusa''). En aquest sistema no hi ha cabuda per a cap déu ni cap entitat transcendent ni reguladora. Tot el natural sorgeix de la naturalesa i a ella torna segons un cicle de [[Autor:Nietzsche, Friedrich|tornada eterna]]. L'home, com a dotat d'esperit, està dominat per la insatisfacció i el sofriment perquè ha oblidat la seva naturalesa de [[mònada|mònada]] lliure i autosuficient i per això es veu constret pels principis de la naturalesa que tenallen l'element espiritual humà al mer [[cos|cos]]. La [[salvació|salvació]] d'aquesta consciència desgraciada estreba en la comprensió que, en última instància, l'esperit no té res a veure amb la naturalesa, sinó que és radical i absoluta [[llibertat|llibertat]]. |
| − | + | Vegeu [[samsâra|''samsâra'']]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 15:45, 22 maig 2018
En el Bhagavad-Gita aquest terme designa el camí del coneixement i del raonament, i a partir del segle IV passa a designar una de les escoles fonamentals del pensament hindú que es caracteritza per defensar una forma de dualisme ateu, segons la qual tot el que existeix és fruit de la interacció de dues substàncies o forces oposades, encara que ambdues eternes i infinites: la naturalesa (prakrti) i l'esperit (purusa). En aquest sistema no hi ha cabuda per a cap déu ni cap entitat transcendent ni reguladora. Tot el natural sorgeix de la naturalesa i a ella torna segons un cicle de tornada eterna. L'home, com a dotat d'esperit, està dominat per la insatisfacció i el sofriment perquè ha oblidat la seva naturalesa de mònada lliure i autosuficient i per això es veu constret pels principis de la naturalesa que tenallen l'element espiritual humà al mer cos. La salvació d'aquesta consciència desgraciada estreba en la comprensió que, en última instància, l'esperit no té res a veure amb la naturalesa, sinó que és radical i absoluta llibertat.
Vegeu samsâra.