Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Peano, Giuseppe»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "van anar" a "van ser")
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Peano
 
|Cognom=Peano
 
}}
 
}}
Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la ''metamatemàtica'', o ciència que tracta de les propietats formals d'un [[sistema deductiu|sistema deductiu]]. Va ser el primer a utilitzar el nom de «[[lògica, història de la|lògica matemàtica]]» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una [[implicació|implicació]], amb la forma de «si ''p'' llavors ''q''». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] en els seus ''Principia Mathematica''. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix [[axioma|axiomes]] i [[definició|definicions]] clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la [[intuïció|intuïció]] ([[Recurs:Text: postulats de Peano|veure cita]]).
+
Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la ''metamatemàtica'', o ciència que tracta de les propietats formals d'un [[sistema deductiu|sistema deductiu]]. Va ser el primer a utilitzar el nom de «[[lògica, història de la|lògica matemàtica]]» per a descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una [[implicació|implicació]], amb la forma de «si ''p'' llavors ''q''». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques fossin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van ser després utilitzats per [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] en els seus ''Principia Mathematica''. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix [[axioma|axiomes]] i [[definició|definicions]] clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la [[intuïció|intuïció]] ([[Recurs:Text: postulats de Peano|vegeu la citació]]).
  
 
Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat ''llatí sine flexione.''
 
Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat ''llatí sine flexione.''
Línia 11: Línia 11:
  
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
<center>'''Veure cita en llatí sine flexione''' ↓</center>
+
<center>'''veg. citació en llatí sine flexione''' ↓</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
  
Línia 31: Línia 31:
  
  
[[Recurs:Cita_de_Kneale_sobre_Peano|veure cita]]
+
[[Recurs:Cita_de_Kneale_sobre_Peano|vegeu la citació]]
 
</div></div>
 
</div></div>
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal

Revisió de 22:30, 21 feb 2018

Peano2.gif

Avís: El títol a mostrar «Giuseppe Peano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Peano, Giuseppe».

Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per a descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques fossin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van ser després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (vegeu la citació).

Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexione.


veg. citació en llatí sine flexione

Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si nos pote scribe

aequalitate de forma

[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signos noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]

quod non és facile. Ergo nos sume tres idea

[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]

ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente.

_________________________________________________________________

Citat per W. I M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.


vegeu la citació