Diferència entre revisions de la pàgina «Epokhé»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "pirrónicos" a "pirrònics") |
m (bot: -per designar +per a designar) |
||
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(en grec [[Grec::ὲποχή]], de ''epekho'', detenir-se, suspendre)</small> | <small>(en grec [[Grec::ὲποχή]], de ''epekho'', detenir-se, suspendre)</small> | ||
− | Terme que l'[[escepticisme|escepticisme]] grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor (''isostheneia ton logon''). La paraula ''epokhé'', prové dels [[estoïcisme|estoics]], mentre que es deu a [[Autor:Arcesilau|Arcesilau]] i a [[Autor:Carnèades de Cirene|Carnèades]] la determinació més precisa del seu significat, que [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] descriu en els seus ''Esbossos pirrònics'' ([[Recurs:Sext Empíric: l'escepticisme| | + | Terme que l'[[escepticisme|escepticisme]] grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor (''isostheneia ton logon''). La paraula ''epokhé'', prové dels [[estoïcisme|estoics]], mentre que es deu a [[Autor:Arcesilau|Arcesilau]] i a [[Autor:Carnèades de Cirene|Carnèades]] la determinació més precisa del seu significat, que [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] descriu en els seus ''Esbossos pirrònics'' ([[Recurs:Sext Empíric: l'escepticisme|veg. text]]). |
[[File:husserl3.gif|thumb|Edmund Husserl]] | [[File:husserl3.gif|thumb|Edmund Husserl]] | ||
− | En la filosofia contemporània, [[Autor:Husserl, Edmund|Edmund Husserl]] utilitza aquest terme per designar un recurs del seu [[mètode fenomenològic|mètode fenomenològic]], mitjançant el qual ''posa entre | + | En la filosofia contemporània, [[Autor:Husserl, Edmund|Edmund Husserl]] utilitza aquest terme per a designar un recurs del seu [[mètode fenomenològic|mètode fenomenològic]], mitjançant el qual ''posa entre parèntesis'' el món objectiu i estableix contacte, per així dir, amb el seu propi jo o [[cogito|''cogito'']]. Aquesta ''epokhé'' o aquesta posada entre parèntesis del món no ens enfronta a una pura res ni és expressió d'un escepticisme, però mitjançant ella ens apropiem de les nostres pròpies vivències i de l'univers dels fenòmens, en el sentit [[fenomenologia|fenomenològic]] ([[Recurs:Husserl: l'epokhé fenomenològica|veg. text]]). D'aquesta manera l'''epokhé'' apareix com el mètode radical i fonamental pel qual el [[jo|jo]] es capta pròpiament com jo. Aquest mètode es diu també ''mètode de la reducció fenomenològica transcendental,'' i ens permet superar la mera ''actitud natural'' respecte del món circumdant, permetent-nos posar entre parèntesis la pressuposició de l'existència d'un món material o de qualsevol altre món transcendent respecte de la vida de la pròpia consciència. Fora del parèntesi solament queden els actes i els objectes de la consciència ([[Recurs:Husserl. L'epokhé. Desconnexió de l'actitud natural.|veg. text]]). D'altra banda, mitjançant el recurs a la ''reducció eidètica'', el flux de les diverses consciències individuals queda reduït a ''consciència pura''. El mètode de l'''epokhé'' pot estendre's també a l'àmbit de les ciències de la naturalesa, i mitjançant la suspensió del judici i de tota pressuposició, accedir a l'àmbit de les [[Erlebnis |vivències]] pròpies del món de la [[vida|vida]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 13:57, 16 set 2017
(en grec ὲποχή, de epekho, detenir-se, suspendre)
Terme que l'escepticisme grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor (isostheneia ton logon). La paraula epokhé, prové dels estoics, mentre que es deu a Arcesilau i a Carnèades la determinació més precisa del seu significat, que Sext Empíric descriu en els seus Esbossos pirrònics (veg. text).
En la filosofia contemporània, Edmund Husserl utilitza aquest terme per a designar un recurs del seu mètode fenomenològic, mitjançant el qual posa entre parèntesis el món objectiu i estableix contacte, per així dir, amb el seu propi jo o cogito. Aquesta epokhé o aquesta posada entre parèntesis del món no ens enfronta a una pura res ni és expressió d'un escepticisme, però mitjançant ella ens apropiem de les nostres pròpies vivències i de l'univers dels fenòmens, en el sentit fenomenològic (veg. text). D'aquesta manera lepokhé apareix com el mètode radical i fonamental pel qual el jo es capta pròpiament com jo. Aquest mètode es diu també mètode de la reducció fenomenològica transcendental, i ens permet superar la mera actitud natural respecte del món circumdant, permetent-nos posar entre parèntesis la pressuposició de l'existència d'un món material o de qualsevol altre món transcendent respecte de la vida de la pròpia consciència. Fora del parèntesi solament queden els actes i els objectes de la consciència (veg. text). D'altra banda, mitjançant el recurs a la reducció eidètica, el flux de les diverses consciències individuals queda reduït a consciència pura. El mètode de lepokhé pot estendre's també a l'àmbit de les ciències de la naturalesa, i mitjançant la suspensió del judici i de tota pressuposició, accedir a l'àmbit de les vivències pròpies del món de la vida.