Diferència entre revisions de la pàgina «Zenó de Cítion»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " a la destinació" a " al destí") |
|||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Zenó de Cítion | |Nom=Zenó de Cítion | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof grec de l'anomenat període [[hel·lenisme|hel·lenístic]]. Va ser el fundador de l'escola filosòfica [[estoïcisme|estoica]]. Va néixer a Cítion, a l'illa de Xipre. Sent encara molt jove es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble del [[cínics|cínic]] Crates, del [[megàrics|megàric]] Estilpó, i dels platònics [[Autor:Xenòcrates de Calcedònia|Xenòcrates]] i Polemó. Va estudiar dialèctica amb [[Autor:Diodor Cronos|Diodor Cronos]], i va manifestar admiració per [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]]. Cap a l'any 300, gairebé per la mateixa època en què [[Autor:Epicur|Epicur]] va fundar el [[jardí d'Epicur|''Jardí'']], Zenó va fundar a Atenes la [[Stoa|''Stoa'']], anomenada així pel lloc (''Stoá poikile,'' és a dir, «pòrtic pintat») en el qual es reunien els seus membres, els ''estoics''. Va iniciar les bases d'aquest important corrent filosòfic i va dividir la filosofia en ètica, física i lògica. En ètica va sostenir que la naturalesa està regida per un [[ordre|ordre]] natural incommovible, raó per la qual és absurd voler resistir-se | + | Filòsof grec de l'anomenat període [[hel·lenisme|hel·lenístic]]. Va ser el fundador de l'escola filosòfica [[estoïcisme|estoica]]. Va néixer a Cítion, a l'illa de Xipre. Sent encara molt jove es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble del [[cínics|cínic]] Crates, del [[megàrics|megàric]] Estilpó, i dels platònics [[Autor:Xenòcrates de Calcedònia|Xenòcrates]] i Polemó. Va estudiar dialèctica amb [[Autor:Diodor Cronos|Diodor Cronos]], i va manifestar admiració per [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]]. Cap a l'any 300, gairebé per la mateixa època en què [[Autor:Epicur|Epicur]] va fundar el [[jardí d'Epicur|''Jardí'']], Zenó va fundar a Atenes la [[Stoa|''Stoa'']], anomenada així pel lloc (''Stoá poikile,'' és a dir, «pòrtic pintat») en el qual es reunien els seus membres, els ''estoics''. Va iniciar les bases d'aquest important corrent filosòfic i va dividir la filosofia en ètica, física i lògica. En ètica va sostenir que la naturalesa està regida per un [[ordre|ordre]] natural incommovible, raó per la qual és absurd voler resistir-se al destí marcada per la providència ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (viure conforme a la naturalesa)|veg. text]]). El [[ideal del savi|savi]] ha de, doncs, seguir el seudestí i no immutar-se davant els esdeveniments que ens ofereix l'existència ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (l'ideal del savi)|veg. text]]). En física, va defensar un [[monisme|monisme]] [[materialisme|materialista]] i, en [[lògica|lògica]], es va interessar per les relacions entre pensament i llenguatge (veg. [[estoïcisme|estoïcisme]]). |
Les seves obres s'han perdut, de manera que coneixem el pensament de l'estoïcisme i de Zenó de Cítion, fonamentalment, a partir de l'elaboració que d'aquestes tesis va fer [[Autor:Crisip|Crisip]]. Pel que sembla, no obstant això, les línies directrius de tot l'estoïcisme es trobaven ja en l'obra de Zenó. Segons alguns testimoniatges antics, com els aportats per [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: ''De la República'' (escrita encara sota la influència del cínic Crates); ''Els signes; El discurs; De la vida segons la naturalesa; De la naturalesa humana; Les passions'', i ''Sobre l'amor''. | Les seves obres s'han perdut, de manera que coneixem el pensament de l'estoïcisme i de Zenó de Cítion, fonamentalment, a partir de l'elaboració que d'aquestes tesis va fer [[Autor:Crisip|Crisip]]. Pel que sembla, no obstant això, les línies directrius de tot l'estoïcisme es trobaven ja en l'obra de Zenó. Segons alguns testimoniatges antics, com els aportats per [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: ''De la República'' (escrita encara sota la influència del cínic Crates); ''Els signes; El discurs; De la vida segons la naturalesa; De la naturalesa humana; Les passions'', i ''Sobre l'amor''. |
Revisió de 23:00, 7 set 2018
Filòsof grec de l'anomenat període hel·lenístic. Va ser el fundador de l'escola filosòfica estoica. Va néixer a Cítion, a l'illa de Xipre. Sent encara molt jove es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble del cínic Crates, del megàric Estilpó, i dels platònics Xenòcrates i Polemó. Va estudiar dialèctica amb Diodor Cronos, i va manifestar admiració per Sòcrates. Cap a l'any 300, gairebé per la mateixa època en què Epicur va fundar el Jardí, Zenó va fundar a Atenes la Stoa, anomenada així pel lloc (Stoá poikile, és a dir, «pòrtic pintat») en el qual es reunien els seus membres, els estoics. Va iniciar les bases d'aquest important corrent filosòfic i va dividir la filosofia en ètica, física i lògica. En ètica va sostenir que la naturalesa està regida per un ordre natural incommovible, raó per la qual és absurd voler resistir-se al destí marcada per la providència (veg. text). El savi ha de, doncs, seguir el seudestí i no immutar-se davant els esdeveniments que ens ofereix l'existència (veg. text). En física, va defensar un monisme materialista i, en lògica, es va interessar per les relacions entre pensament i llenguatge (veg. estoïcisme).
Les seves obres s'han perdut, de manera que coneixem el pensament de l'estoïcisme i de Zenó de Cítion, fonamentalment, a partir de l'elaboració que d'aquestes tesis va fer Crisip. Pel que sembla, no obstant això, les línies directrius de tot l'estoïcisme es trobaven ja en l'obra de Zenó. Segons alguns testimoniatges antics, com els aportats per Diògenes Laerci, va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: De la República (escrita encara sota la influència del cínic Crates); Els signes; El discurs; De la vida segons la naturalesa; De la naturalesa humana; Les passions, i Sobre l'amor.