Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Prescriptivisme»

De Wikisofia

m (bot: - sense referència alguna al + sense cap referència al)
m (bot: - a l`[[emotivisme|emotivi + a l'[[emotivisme|emotivi)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Teoria ètica de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R.M. Hare]], oposada a l`[[emotivisme|emotivisme]] i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus [[formal|formal]] per jutjar sobre un [[judici moral|judici moral]]: un enunciat és un judici moral (1) si conté un [[imperatiu|imperatiu]] o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un [[formalisme ètic|formalisme moral]], ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut.
+
Teoria ètica de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R.M. Hare]], oposada a l'[[emotivisme|emotivisme]] i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus [[formal|formal]] per jutjar sobre un [[judici moral|judici moral]]: un enunciat és un judici moral (1) si conté un [[imperatiu|imperatiu]] o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un [[formalisme ètic|formalisme moral]], ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut.
  
 
Per analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part ''frástica'' i la part ''néustica''. La primera (''phrastikon, ''del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (''neustikon,'' del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica».
 
Per analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part ''frástica'' i la part ''néustica''. La primera (''phrastikon, ''del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (''neustikon,'' del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica».

Revisió del 21:18, 29 ago 2017

Teoria ètica de R.M. Hare, oposada a l'emotivisme i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus formal per jutjar sobre un judici moral: un enunciat és un judici moral (1) si conté un imperatiu o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un formalisme moral, ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut.

Per analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part frástica i la part néustica. La primera (phrastikon, del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (neustikon, del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica».