Diferència entre revisions de la pàgina «Smart, John Jamieson C.»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "constructo|" a "constructe|") |
m (Text de reemplaçament - "constructos]]" a "constructes]]") |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
Filòsof australià nascut a Cambridge en 1920. Va estudiar a Glasgow i en el Queen College d'Oxford, on més tard va ser professor entre 1948 i 1950. Posteriorment va ser professor a la Universitat d'Adelaide (1950-1972), a la Universitat de la Trobe, i des de 1976 en la Research School of Social Sciences de la Universitat de Canberra, de la qual ha estat professor emèrit fins a la seva mort, succeïda el 6 d'octubre de 2012. | Filòsof australià nascut a Cambridge en 1920. Va estudiar a Glasgow i en el Queen College d'Oxford, on més tard va ser professor entre 1948 i 1950. Posteriorment va ser professor a la Universitat d'Adelaide (1950-1972), a la Universitat de la Trobe, i des de 1976 en la Research School of Social Sciences de la Universitat de Canberra, de la qual ha estat professor emèrit fins a la seva mort, succeïda el 6 d'octubre de 2012. | ||
− | La seva reflexió filosòfica s'inscriu en la mateixa tradició de la de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]], però Smart adopta la posició d'un [[realisme|realisme]] científic i fisicalista i d'un [[materialisme|materialisme]] radical, que contraposa a tota forma de [[instrumentalisme|instrumentalisme]] o de concepció [[antropocentrisme|antropocèntrica]] del coneixement. Segons Smart, ja que el món es comporta com si les entitats físiques realment existissin, la millor explicació és la que sustenta que realment existeixen i que, per tant, no són [[constructe| | + | La seva reflexió filosòfica s'inscriu en la mateixa tradició de la de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]], però Smart adopta la posició d'un [[realisme|realisme]] científic i fisicalista i d'un [[materialisme|materialisme]] radical, que contraposa a tota forma de [[instrumentalisme|instrumentalisme]] o de concepció [[antropocentrisme|antropocèntrica]] del coneixement. Segons Smart, ja que el món es comporta com si les entitats físiques realment existissin, la millor explicació és la que sustenta que realment existeixen i que, per tant, no són [[constructe|constructes]] imaginaris ni meres convencions o ficcions instrumentalistes. En [[ètica|ètica]] defensa l'[[utilitarisme|utilitarisme]] de l'acte, segons el qual el caràcter bo o dolent d'una acció depenen de les seves conseqüències o efectes sobre el benestar i la felicitat general. En l'àmbit de la [[filosofia de la ment|filosofia de la ment]] i del problema de la [[ment - cos, relació|relació ment-cos]] defensa la teoria materialista de la identitat dels estats [[mental|mentals]] i dels estats [[cervell, el|cerebrals]]: els estats mentals són estrictament idèntics als estats o processos neuronals (per exemple, tenir un dolor és equivalent a tenir activades les fibres C ), de manera que defensa la possibilitat de reduir els estats mentals als estats físics. Aquesta posició és coneguda com a ''central state materialism''. |
{{So | {{So |
Revisió del 23:00, 11 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «John J. C. Smart» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Smart, John Jamieson C.».
(John Jamieson Carswell Smart)
Filòsof australià nascut a Cambridge en 1920. Va estudiar a Glasgow i en el Queen College d'Oxford, on més tard va ser professor entre 1948 i 1950. Posteriorment va ser professor a la Universitat d'Adelaide (1950-1972), a la Universitat de la Trobe, i des de 1976 en la Research School of Social Sciences de la Universitat de Canberra, de la qual ha estat professor emèrit fins a la seva mort, succeïda el 6 d'octubre de 2012.
La seva reflexió filosòfica s'inscriu en la mateixa tradició de la de Quine, però Smart adopta la posició d'un realisme científic i fisicalista i d'un materialisme radical, que contraposa a tota forma de instrumentalisme o de concepció antropocèntrica del coneixement. Segons Smart, ja que el món es comporta com si les entitats físiques realment existissin, la millor explicació és la que sustenta que realment existeixen i que, per tant, no són constructes imaginaris ni meres convencions o ficcions instrumentalistes. En ètica defensa l'utilitarisme de l'acte, segons el qual el caràcter bo o dolent d'una acció depenen de les seves conseqüències o efectes sobre el benestar i la felicitat general. En l'àmbit de la filosofia de la ment i del problema de la relació ment-cos defensa la teoria materialista de la identitat dels estats mentals i dels estats cerebrals: els estats mentals són estrictament idèntics als estats o processos neuronals (per exemple, tenir un dolor és equivalent a tenir activades les fibres C ), de manera que defensa la possibilitat de reduir els estats mentals als estats físics. Aquesta posició és coneguda com a central state materialism.