Accions

Llindar de la sensació

De Wikisofia

Noció psicofisiològica útil quan s'estudien quantitativament les sensacions. Aquestes existeixen només dins d'uns determinats límits, propis de cada espècie d'organisme. Els límits els assenyalen la intensitat i a la quantitat de l'estímul i es parla de llindars absoluts i de llindar diferencial. Els llindars absoluts indiquen la quantitat mínima d'estímul (llindar inferior) necessària perquè existeixi sensació, i la quantitat màxima (llindar superior o llinda màxima) per sobre de la qual no hi ha resposta de l'organisme (veg. exemple). El llindar diferencial indica la quantitat de variació o increment d'intensitat necessaris perquè es produeixi una variació perceptible en la sensació (Per a les sensacions visuals cal afegir 1/100 de la il·luminació anterior, perquè el canvi operat en aquesta sigui perceptible; per a l'oïda es requereix un augment relatiu superior a 1/10 del fons sonor inicial; per al tacte n'hi ha prou amb augmentar la força del contacte inicial a 1/30. veg. citació).

Ernst Heinrich Weber, pare de la psicofísica, va iniciar l'estudi quantitatiu dels llindars i va formular la llei coneguda com a llei de Weber. Gustav Theodor Fechner (1801-1887), desenvolupant aquesta llei, arriba a la noció d'unitat de sensació (increment de l'estímul), que formula amb l'anomenada llei de Weber-Fechner, una de les primeres lleis empíriques de la psicologia.