Resultats de la cerca
Coincidències de títol de la pàgina
- Sócrates. --¿Dices que la ciencia es la sensación. ...otágoras, aunque se expresó de otra manera. El hombre, dice Protágoras, es la medida de todas las cosas, para las que son, de su ser, para las que no son8 Ko (1.488 paraules) - 00:05, 25 maig 2017
- ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la ciència i la sensació|Idioma=Español}} '''Teetet 151i-152a''' Sòcrates. —Dius que la ciència és la sensació.8 Ko (1.505 paraules) - 17:46, 8 gen 2019
Coincidències de text de pàgina
- [[Recurs:Plató: l'ésser i el moviment|L'ésser i el moviment]] [[Recurs:Plató: la ciència i la sensació|La ciència i la sensació]]3 Ko (436 paraules) - 15:05, 22 ago 2017
- ...ció ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, enteniment, i designa el coneixement discursiu o razonador de l'home que deriva conclusio ...a de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
- ...s que són en tant que són i de les que no són en tant que no són» (''Sobre la veritat ''). ...sible [[veritat|veritat]], i fins i tot es dilueix la concepció mateixa de la [[physis|''physis'']]''.''4 Ko (647 paraules) - 18:25, 29 nov 2022
- ...fia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell. ...a bondat i, sobretot, amb la [[veritat|veritat]] i la perfecció; en canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivèn9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
- ...en el fet que aquesta captació es produeix, entre coneixement ''sensible'' i coneixement ''intel·lectual''. ...com a [[percepció|percepció]]. Perceben tant els animals com l'home, però la percepció humana està directament relacionada amb el pensament.7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
- ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la ciència i la sensació|Idioma=Español}} '''Teetet 151i-152a''' Sòcrates. —Dius que la ciència és la sensació.8 Ko (1.505 paraules) - 17:46, 8 gen 2019
- ...osofia i de la història del pensament importa perquè les discussions sobre la seva naturalesa o l'ús de metàfores basades en ella han estat molt freqü '''Sobre la naturalesa de la llum'''9 Ko (1.501 paraules) - 07:08, 22 set 2018
- En la tradició [[orfisme|òrfica]] i [[pitagorisme|pitagòrica]] va unit a la [[metempsicosi]] o transmigració de les ànimes, designant en aquest cas e ...ts (reminiscències) que inconscientment influeixen d'una manera directa en la vida present.11 Ko (1.843 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
- ...erme que ja Giorgio Vasari aplica, en el s. XVI, al «renaixement» de l'art i les lletres antigues)</small> ...terme s'encunya en el s. XIX, per obra sobretot dels historiadors Michelet i Burckhardt, els qui també han determinat el seu significat general.19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
- ...ició del que ell entén per mètode (camí) la podem trobar en la Regla IV de la seva obra ''Regulae ad directionem ingenii''. ...útilment cap esforç de la ment, sinó augmentant sempre gradualment la seva ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò que és capaç.»12 Ko (2.045 paraules) - 16:53, 2 oct 2018
- ...ent va ser membre de l'Institut General Psicològic de París i President de la ''British Society for Psychical Research'' de Londres). ...oler morir com a jueu, com va dir en el seu testament, per a participar de la sort d'aquells que havien de ser perseguits.23 Ko (3.753 paraules) - 17:33, 22 set 2018
- ...guin reals, com les coses físiques del món, siguin ideals, com els nombres i les figures geomètriques, són, en tant que coneguts, independents de l'es ...ment'': Existeix en realitat tal relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
- {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: del bell i les seves formes|Idioma=Español}} ...ta ciència es presenta aquesta doble qüestió: Existeix l'objecte d'aquesta ciència? Quin és?25 Ko (4.547 paraules) - 17:38, 29 oct 2023
- El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del [[racionalisme|racionalisme]]. __TOC__ ...rtes s'interessa per la investigació científica, que uneix la matemàtica i la física.24 Ko (4.125 paraules) - 17:49, 18 nov 2019
- ...osofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. ==Biografia, context i obres==74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
- ...r a publicar una ''Història d'Anglaterra'' (1754) que va suscitar polèmica i que, segons el seu propi autor, va resultar un èxit rendible. ...al'', obra considerada clàssica en [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]], escrits cap a 1752, es van publicar pòstumament en 1779.32 Ko (5.381 paraules) - 13:00, 9 feb 2020
- ...na manera es formaran tals persones i com se'ls podrà treure a la llum, de la mateixa manera que, segons s'explica, van ascendir alguns des de l'Hades fi ...ànima des del dia nocturn cap al veritable; una ascensió cap a l'ésser, de la qual direm que és l'autèntica filosofia.30 Ko (5.421 paraules) - 11:56, 5 nov 2018
- ...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}} <big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
- <center>''Consideracions sobre el lloc i els objectius de l’estètica''.</center> ...ectes propis de l’experiència estètica manifesten una diversitat històrica i social que no es pot prendre com merament circumstancial sinó que el deter48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
- {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: bellesa lliure i bellesa adherent=Español}} ...la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any per "Clarendon Press". </ref>149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)