Resultats de la cerca
Coincidències de títol de la pàgina
- |Nom=Aristòtil: coneixement i opinió ...t científic és commesuradament universal i procedeix per nexes necessaris, i el que és necessari no pot ser d'una altra manera [...]; es dedueix que é615 octets (92 paraules) - 11:27, 5 oct 2018
- ...lo que es necesario no puede ser de otra manera [...]; se deduce que es la opinión lo que está relacionada con lo que puede ser verdadero o falso.339 octets (63 paraules) - 21:53, 24 maig 2017
Coincidències de text de pàgina
- |Nom=Aristòtil: coneixement i opinió ...t científic és commesuradament universal i procedeix per nexes necessaris, i el que és necessari no pot ser d'una altra manera [...]; es dedueix que é615 octets (92 paraules) - 11:27, 5 oct 2018
- |Nom=Aristòtil: l'opinió ...ue és l'opinió el que està relacionat amb el que pot ser veritable o fals, i pot ser d'una altra manera: l'opinió és, de fet, la captació d'una premi731 octets (109 paraules) - 21:56, 17 oct 2017
- ...[[episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]]. ...s correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]).2 Ko (337 paraules) - 14:56, 29 ago 2017
- ...a dir, com una [[creença racional|creença racional]] ([[Recurs:Popper: el coneixement com a conjectura|veg. text]]). ...ense fonament suficient: és poc racional i acrítica, això és, conservadora i conformista.4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
- ...ja que la [[matèria|matèria]], segons Aristòtil, és opaca a l'enteniment, i per si mateix no és intel·ligible; la substància individual, llavors, no1 Ko (219 paraules) - 15:32, 28 gen 2020
- [[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]] <small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
- |Nom=Aristòtil: la intuïció ...le fora del coneixement científic, la intuïció serà la font originària del coneixement científic.2 Ko (265 paraules) - 00:00, 8 set 2018
- [[Recurs:Plató: l'ésser i el moviment|L'ésser i el moviment]] [[Recurs:Plató: la ciència i la sensació|La ciència i la sensació]]3 Ko (436 paraules) - 15:05, 22 ago 2017
- ...ó]]), ja que va portar a l'extrem la doctrina del perpetu fluir d'Heràclit i la va interpretar en clau escèptica. ...no és el mateix des del moment d'entrar fins al moment d'arribar al fons, i tampoc nosaltres som els mateixos en instants diferents.2 Ko (320 paraules) - 18:53, 10 nov 2020
- ...igna una forma de saviesa pràctica o orientada a l'acció: un saber decidir i deliberar. ...fortalesa, i dirigida pels reis-filòsofs, posseïdors de la [[Grec::σοφία]] i de la φρόνησις. La prudència, que sorgeix de la saviesa, és la pr4 Ko (638 paraules) - 22:03, 30 set 2018
- |Nom=Aristòtil: l'ànima no pot ser sense cos. ...tes aquestes facultats; uns altres, algunes, i en fi, uns altres una sola (i això és el que diferencia als animals entre si); per quina causa, ho veur4 Ko (646 paraules) - 16:42, 19 set 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'experiència|Idioma=Español}} ...es per raó del seu saber. El motiu d'això és que els uns coneixen la causa i els altres la ignoren. En efecte, els homes d'experiència saben bé que ta2 Ko (416 paraules) - 21:06, 20 set 2018
- ...s per al [[mètode|mètode]] i la sistematització de les ciències empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual cons ...relativitat especial d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], en cosmologia, i la nova [[mecànica quàntica|física quàntica]], quant a la constitució7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
- ...en raons científiques. Als ulls d'una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], a aquesta actitud es denomina «ingènua». ...–, que remet a la idea d'un «acord» sobre un conjunt d'[[opinió|opinions]] i [[creença|creences]], no plenament justificades, però que es jutja pruden4 Ko (710 paraules) - 13:48, 6 maig 2018
- ...'hipòtesis'' i de les articulacions entre els diferents nivells ontològics i epistemològics ([#linea veure el text de la metàfora de la línia] ). La ...dividim cadascun d'aquests dos segments mitjançant els punts '''D''' i '''I''', seguint la mateixa proporció. De manera que:9 Ko (1.486 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els principis.|Idioma=Español}} ...dificultats preliminars ens ensenyarà clarament com arribem a conèixer-los i quin és l'hàbit que els distingeix.5 Ko (976 paraules) - 17:39, 22 set 2018
- ...]]. En aquest dualisme apareix generalment infravalorat el costat material i corporal, concebut algunes vegades com a presó o sepulcre de l'ànima (''s ...tre que l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] va seguir l'opinió d'Aristòtil, afirmant amb major decisió la unitat substancial (forma substancial del c6 Ko (884 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
- ...decisivament el pensament posterior engendrant l'[[ontologia|ontologia]] i la [[metafísica|metafísica]]. ...(compost per 32 versos), la primera part es titulava ''via de la veritat'' i la segona, ''via de l'opinió'' ([[Recurs:Fragments de Parmènides|veg. tex14 Ko (2.506 paraules) - 14:52, 9 maig 2020
- ..., ''spadion'' o ''stadion'', que significa primer una longitud determinada i després el lloc que ocupa la mateixa)</small> ...ilosofia. L'espai matemàtic –un continu il·limitat de punts buit, homogeni i isòtrop (que té iguals propietats en qualsevol direcció)– és una desc8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
- ...e formar una escola, compartien uns trets comuns com a mestres de retòrica i de cultura general. ...ecialment com a conseqüència del desenvolupament de la democràcia atenesa (i de la consegüent necessitat de parlar bé en públic), van provocar l'apar9 Ko (1.420 paraules) - 19:00, 23 oct 2018
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)