Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 23 de 105
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

Coincidències de text de pàgina

  • ...s=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: ciència és coneixement de l'universal|Idioma=Espanyol}} ciència és coneixement de l'universal
    758 octets (124 paraules) - 21:53, 24 maig 2017
  • ...otalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme universal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat ...ic singular''. Interpretat des d'una perspectiva [[ontologia|ontològica]], l'universal equival a la [[idea|idea]], a la forma, a l'[[essència|essència]] o a l'
    2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • ...ronològica del coneixement sensorial, però hi ha una prioritat racional de l'universal. ...per la sensibilitat i l'enteniment, però racionalment hi ha una prioritat de l'experiència.
    2 Ko (336 paraules) - 16:23, 24 oct 2018
  • ...a, provocada o no, pot decidir sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verifi
    2 Ko (256 paraules) - 00:02, 7 jul 2018
  • [[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]] <small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna
    3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • ...eparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]
    2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
  • ...una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]).
    1 Ko (219 paraules) - 15:32, 28 gen 2020
  • [[Image:ARISTOT1.gif|thumb|120px|Aristòtil]] ...tor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b).
    994 octets (147 paraules) - 22:06, 30 set 2018
  • ...iscursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small> ...s virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
    2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • ...teix que accepta per fe. El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument ...de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia hi
    2 Ko (248 paraules) - 00:19, 26 set 2018
  • ...a dir, com una [[creença racional|creença racional]] ([[Recurs:Popper: el coneixement com a conjectura|veg. text]]). ...sament i la lliure discussió [[crítica|crítica]] ([[Recurs:Popper: el mite de l'opinió pública|veg. text]]). Molt sovint, aquesta opinió pública emma
    4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
  • ...u sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aq ...en un sistema, l'arquitectònica és la doctrina del científic en el nostre coneixement.
    3 Ko (431 paraules) - 22:23, 7 oct 2018
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els principis.|Idioma=Español}} ...es conclusions, mentre que per als principis hi hauria una altra classe de coneixement. Finalment, si els hàbits que ens fan conèixer els principis no són inna
    5 Ko (976 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • ...en cas contrari, necessitaran demostració per a ser conegudes, doncs tenir coneixement significa exactament tenir una demostració d'elles. ...idència]], no és necessari que siguin indemostrables, però la idea mateixa de sistema axiomàtic implica la noció d'indemostrabilitat.
    1 Ko (163 paraules) - 13:46, 1 oct 2018
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil: saviesa 1|Idioma=Español}} La saviesa (''sophía'') l'atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fidias com a escultor i a Policleto com
    956 octets (167 paraules) - 15:03, 10 ago 2017
  • ...s arrenca tota la llarga tradició de sistemes filosòfics essencialistes, d'Aristòtil a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], en els quals predomina l' ...rent de la concepció [[instrumentalisme|instrumentalista]] de la ciència i de la qual ell proposa per [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacio
    2 Ko (278 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
  • ...moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]]. Vegeu [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']].
    986 octets (174 paraules) - 12:00, 13 juny 2018
  • ...rasia'']]: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és [[condició necessària|condició necessària]] per ...mpossible assentir sincerament a un [[imperatiu|imperatiu]] moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (''vid
    2 Ko (401 paraules) - 10:13, 13 oct 2017
  • <small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small> ...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
    7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». ...[[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
    3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)